LES TROBADES SECRETES
Avui La Vanguardia ens desvetlla que si que hi va haver trobada entre el president espanyol i el president català, concretament el mes passat i pocs dies abans de la Conferència de Presidents autonòmics. Ens parla d’un dinar cordial on Rajoy va intentar que Puigdemont assistis a l’esmentada conferència i aquest li va posar com a condició poder explicar el procés català davant la resta de presidents, cosa que no va ser autoritzada. De fet el referèndum i poder acordar les condicions amb l’Estat va ser molt present a la Reunió i la resposta va ser la de la porta tancada de sempre.
Es curiós veure com finalment qui va estirar més la llengua del que caldria va ser Enric Millo, que ens va donar coneixement de converses teòricament secretes i Albiol més la resta de Govern català van mantenir la negació i el desmentiment sobre el tema.
Ara, suposo es demanaran moltes explicacions, hi haurà reaccions de tot tipus. Crec que caldria dir que amb la situació que ens trobem i un xoc de les dimensions que estem parlant proper, difícilment algú pot creure que no hi hagi contactes, i molts secrets i sense focus com requereix l’ocasió. Una cosa es el que es diu cara a l’opinió pública on els fins electorals i d’imatge prenen valor i l’altra seria la inconsciència més absoluta.
Cal dir que Millo va demostrar que no sap el que vol dir contactes secrets, ja que el seu afany de protagonisme i de presentar una realitat virtual l’ha fet desvetllar el que mai havia de desvetllar. El Govern català en aquest cas ha actuat amb responsabilitat ja que ha mantingut el secret com no podia ser d’altra manera.
Realment, aquest diàleg de mínims s’ha de mantenir i reclamar, ja que la primera opció ha de ser fins al final acordar aquest referèndum reclamat per la societat catalana, cosa que no vol dir que mentrestant es prepari de el no acordat com opció molt possible.
En definitiva, s’ha de normalitzar al màxim les relacions institucionals en la mesura del possible per donar les màximes garanties al procés i acabi amb independència o no, sigui el menys traumàtic, i el màxim de civilitzat possible dins un marc democràtic.
Jo crec que el pitjor és mentir. Que la Neus Munté pogués defesar tan aferrissadament que no hi va haver reunió ! és molt greu, o ella no en tenia ni idea o anem malament, si es comença a mentir. Quin mal hi havia en dir la veritat quan ja no hi havia remei ?
Es una manera de veure-ho. De totes maneres no ho considero greu i crec que amb un procés com aquest no es pot explicar tot, precisament per afavorir que vagi endavant.
Salutacions
Albert
En Puigdemont no va mentir i va mantenir el compromís de no dir res tal com li va demanar en Rajoy. Si de cas va ser Madrid que va trencar el compromís i va esperar el moment que més li va interessar per esbombar-ho i fer mal a Puigdemont i al procés. De totes maneres a Catalunya no ens ha d’escandalitzar això; reunir-se i parlar és bo, el que és important és negociar i pactar; i això no es va poder fer, perquè a Madrid no volen moure res.
Totalment d’acord.
Salutacions
Albert