ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES LLENGUES DE CASADO

Quan el President del Partit Popular va pronunciar les seves paraules a les Illes Balears i va començar a citar un seguit de llengues inventades que naturalment no eren català, vam seguir veient com l’objectiu des de fa 300 anys es la desaparició com sigui de la nostra llengua.

De fet, evidentment no crec que aquest personatge sigui tant analfabet per creure que existeix el formenterenc, l’eivissenc, el menorqui i no se quantes llengues més en un pam de terreny i totes elles res a veure amb el català. A pesar dels seus títols a la Universitat Juan Carlos, la seva aposta també més enllà de lluitar amb l’ultra dreta de VOX atacant l’ase dels cops de sempre, simplement compleix amb l’objectiu d’Espanya des de ja fa més de 300 anys amb el Decret de Nova Planta, que no es altra que acabar amb l’identitat catalana destruint la seva llengua.

Nomes cal mirar les lleis que protegeixen el castellà i quantes el català. Els atacs constants i la situació social que gaudeix el català, unicament protegit a les escoles i encara atacat constantment per tombar la immersió linguistica. Prohibició de ser llengua oficial per part espanyola a Europa i invent de llengues com el valencià i ara a les Illes per acotar la nostra llengua simplement al Principat.

Aquesta obsessió malaltissa d’assimilació total la comparteixen plenament dreta i esquerra espanyola sense complexos i te un aliat amb els nostres partits que ja vam veure com amb la futura Constitució d’una República catalana ens defensaven un català i castellà al mateix nivell d’oficialitat o la coneguda actuació laxa amb la rotulació als establiments o els tractes discriminatoris als clients que simplement deixen la llei en paper mullat. Per no parlar de la submissió linguistica de molts catalans que els falta temps per canviar d’idioma en qualsevol circumstància ràpidament i alhora es posen les mans al cap quan veuen persones nouvingudes que no fan cap esforç per parlar la nostra llengua, i la realitat es que no els hi cal.

Aquesta es la realitat i igual que el Sit and Talk es un eufemisme de no ens atrevim a complir la voluntat democràtica del poble i fer la independència, la poca bel·ligerància amb la nostra llengua, es acceptar el rol de colonia amb una llengua que ha de ser amagada a les cases.

Una realitat, que ens hauria de fer reflexionar, si realment volem la nostra llengua o no i aquí Casado i els seus intents patètics res hi tenen a veure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.