ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquestes ultimes setmanes la violència uniformista que genèticament sempre ha portat el nacionalisme espanyol ha augmentat de manera considerable.

Efectivament, gracies a la victòria de la selecció espanyola a l’Eurocopa, tots els mitjans s’han posat al servei de fer demagògia barata, i distorsionar el simple fet d’un esport, des de Zapatero que va barrejar esport i política proclamant-se el primer president que guanya un títol, la utilització del desafortunat “Viva Espanya” de Xavi, la visió d’una bandera andalusa que es permesa i evidentment cap senyera, què hagués estat un altre tema, la visió llargament recorreguda que la victòria uneix al territori, i cohesiona sota la visió de sempre d’una nació, una llengua i un objectiu comú, i la sobrevaloració de la celebració al carrer a Catalunya, i tot rematat amb els insults i menyspreu als que no han optat per aquest sentiment hispanoaddicte segons sembla tant necessari.

Barrejat amb això el Manifest per la llengua comuna, defensant el castellà de tot una sèrie d’amenaces imaginaries signades per uns suposats intel·lectuals, i el mes sorprenent per mitjans de comunicació com T5, tot una llarga llista de mentides exposades sense complexos amb la finalitat d’eliminar el català, el basc i el gallec per sempre mes.

Tot això, amb un finançament que serà una nova presa de pel pels nostres interessos, i un recurs al Tribunal Constitucional que deixarà l’estatut perfectament definit pel què es considerat una colònia de l’imperi.

Els exemples democràtics els veiem cada dia, com per exemple amb el nou PP de Rajoy, on ens han venut que la ultra dreta havia quedat arraconada, i on el gir cap al centre era una realitat, però ves per on a la primera de canvi des de Madrid s’acaba imposant el candidat a President del PP Català, per no haver-hi enfrontament entre varies candidatures que divideix el partit, ells de democràcia en diuen divisió i enfrontament, deu ser la falta de costum.

Davant de tot això, i ratllant l’esperpent l’Albert Rivera demanarà que la Generalitat faci una recepció als jugadors de la selecció espanyola pel seu triomf al igual que es fa amb els campions catalans.

Sincerament, li diré que des del seu partit xenòfob, respecte a qualsevol diferencia identitaria, deixi de fer el ridícul i molt a pesar seu aquesta selecció no representa Catalunya, i per la seva informació gracies amb aquesta no es permet l’existència oficial de la selecció catalana que tant reivindicada ha estat i que ha creat situacions dignes de qualsevol dictadura sud-americana amb una persecució ferotge i irracional perquè no es visualitzes els nostres colors pel mon, apart de l’obligació dels esportistes de formar-hi part.

Per posar-li un exemple, es com si la minoria Kurda celebres i fes un homenatge a la selecció de Turquia si guanyes un títol, oi que no ho trobaria normal, doncs ho trasllada a Catalunya i potser veurà què el que demana es una bajanada mes de les seves, amb tots els respectes.