LA PERSECUCIÓ TOTAL
La decisió dels fiscals de la Sala del Tribunal Suprem per una majoria absoluta de demanar imputar per terrorisme el President Puigdemont pel Cas Tsunami Democràtic, conjuntament amb altres persones i els casos com la Trama Russa o les imputacions als CDR deixen ben clar que la Llei d’Amnistia es un zero a l’esquerra.
Aquesta paranoia judicial sense cap base ni fonament en qualsevol Estat democràtic, deixa ben clar que la posició de Pedro Sanchez és dèbil i que la llei i la seva negociació per tornar-la a presentar es simple paper mullat. De fet queda molt clar que qualsevol text serà interpretat d’una determinada manera per l’aparell judicial de l’Estat amb una finalitat política concreta i sense aturador, per tant el teatre de les noves reformes de la Llei, és simplement teatre per part de tots.
Apart de l’objectiu prioritari, com es el President Puigdemont, moltes altres persones quedaran en indefensió per aquesta bogeria judicial espanyola i pagaran les conseqüències amb llei o sense i això que sabem i veiem a cada pas que fan cada dia, no pot comportar ni el Teatre de Junts amb blindatges imaginaris que no existeixen, ni amb declaracions miserables d’Esquerra donant pressa per aprovar la llei sigui com sigui, en un acte de vergonya aliena de grans dimensions.
Arribats a aquest punt, caldria deixar de banda la llei d’amnistia i abordar directament els problemes d’un Estat amb estructures podrides i que li cal entre d’altres coses una revisió democràtica i una neteja a fons de l’aparell judicial perquè es comporti com el que hauria de ser un poder de l’Estat que fa complir la llei i no interfereix amb els altres poders. Aquest és el vertader problema, i no cap altra, sense resoldre això, no es pot avançar en res i ho saben perfectament. La segona part es que aquesta estructura no canviarà i segueix ancorada en el passat i amb una repressió present i futura, per tant els partits catalans si entressin amb aquests aspectes pot ser que el seus votants es preguntessin que coi fan col·laborant amb això com si tal cosa i blanquejant aquesta farsa, cosa que els portaria a la conclusió que no tenen cap intenció de fer altra cosa per conservar les seves quotes de poder i el seu modus vivendi per damunt de qualsevol cosa.
Aquesta reflexió no els interesa i per tant seguiran amb aquesta farsa de lleis que son fum i que malauradament molta gent en pagaran les conseqüències sense remei.