LA MENTIDA PER DAMUNT DE TOT
La nova ponència de Junts parla de posar a criteri de la militància la continuitat en el Govern de Catalunya. Aquest fet ja ha portat a dir a Esquerra que els semblaria estrany posar en risc un Govern independentista i republicà.
De fet la ponencia parla de valorar el grau de compliment de l’acord amb ERC i prendre les decisions oportunes sense descartar-ne cap. Diuen que fa un any es va tancar un acord per culminar el mandat de l’1 O i preparar un embat democràtic. Destaca que la Taula de diàleg ha arribat al final per la nul·la voluntat del Govern espanyol, deixant clar que moltes accions encara pendents poden accelerar el procés i per tant el Govern ha de fer el seu rol en el mateix. Esquerra ja ha dit que els sorprendria posessin en risc un Govern independentista.
En el context general veiem com el cas flagrant d’espionatge va perdent força i les reclamacions quedaran en res i escolten des de Madrid com Sanchez aposta per l’agenda del retrobament i nega el deficit d’inversions a Catalunya, alhora que al Parlament donen suport a la nova llei lingüística que per primer cop posa el castellà com a llengua curricular amb el suport del Govern català.
La hipocresia d’aquests partits no te límits, parla la portaveu d’Esquerra de posar en risc un Govern independentista i republicà, crec que un Govern amb aquests qualificatius no te res a veure amb el Govern actual a la Generalitat, amb col·laboració total amb l’Estat, assumint la repressió amb naturalitat i acceptant absolutament qualsevol fet o decisió que prové de les estructures de l’Estat siguin judicials o d’altres. Han acatat absolutament tot deixant la institució buida de qualsevol poder, ni que sigui autonòmic. El Catalangate ha estat assumit sense que ningú assumeixi cap responsabilitat i davant el decret contra la llengua catalana a l’escola han introduït per primer cop el castellà com a llengua curricular com a defensa de la llengua diuen.
Per tant, i en base als fets no es un Govern independentista i molt menys republicà. Què Junts posi les decisions en mans de la militància hauria de ser una cosa normal, encara que com tots sabem el funcionament dels partits no es democràtic i els interessos de càrrecs en un Govern no quedaran en res per la decisió dels militants. Si aixi fos ja no haguessin arribat a cap acord de Govern assumint totes aquestes contradiccions i sense un full de ruta per culminar el procés.
Igual que Sanchez i la seva agenda del retrobament, no se sap amb qui, i la negació dels propis números donats per la Hisenda Pública, la mentida es per damunt de tot.