LA LLISTA DE LA DISCÒRDIA
La quarta llista o Llista Cívica impulsada per l’ANC és un artefacte que confesso en aquests moments porta molta discussió i preguntes sense resposta que haurien de ser aclarides abans d’iniciar qualsevol projecte.
Jo en principi era favorable a impulsar aquesta opció però cal dir que cada dia que passa tinc més dubtes i aquests crec que poden ser generals. En primer lloc la manera de triar les persones que en formen part, i més enllà d’això els caps visibles que lògicament haurien de ser figures de la societat civil i allunyades d’altres formacions per no crear sospites. En aquests moments crec que els impulsors ja haurien de tenir una llista dels mateixos i un sondeig fet amb els mateixos. En segon lloc cal pensar que si aquesta llista assoleix una majoria absoluta cap problema ja que no es vol fer autonomisme, sinó proclamar la independència. Cal ser realista i encara que la bossa de votants independentistes orfes és amplia, no crec que sigui el suficient per assolir això, encara que si per entrar folgadament al Parlament amb una nova campanya. Un cop allà i sense majoria, cal veure quina és la funció, ja que és necessitaria el suport de les tres formacions actuals que ja van renunciar el 2017 a la independència i que sense un estimul suficient o obligació dubto que incondicionalment s’adhereixin a la causa. Si això passa quina és la funció dels diputats escollits, ocupar les cadires 4 anys, està exposats a campanyes poderoses per associar-los a qualsevol de les formacions existents, com ho expliquem.j
Cal pensar que el poder de les formacions actuals i els mitjans no en seran uns grans amics i faran el possible pel fracàs de la mateixa, i el que es pitjor la divisió de l’ANC com objectiu, cosa que seria una greu errada pel moviment i que el deixaria tocat per aquesta part.
Aleshores, cal pensar molt bé cada pas, i sobretot resoldre tots aquets dubtes i escenaris en aquest nou context que es vol reforçar. El 2010 una gran majoria social va arrossegar els partits allà on no volien anar, ara parlem d’una cosa diferent i amb experiències de noves llistes que ja hem vist que no han passat d’anècdotes, pel poder tancat existent i pel sistema electoral existent a Catalunya.
El moviment és il·lusionant però cal veure i estudiar també la possible presència del President Puigdemont com a cap de llista i el seu efecte mediàtic. Crec que es positiu un altre espai per recuperar el vot desencisat independentista, però si es vol arribar a l’objectiu cal una coordinació efectiva i vençer reticències poderoses que son difícils de controlar.
Es la llista de la discordia.