LA JUSTÍCIA NORMAL
La decisió de la justícia belga per l’ordre de detenció i retorn a Espanya que ha lliurat la Fiscalia espanyola, ha servit per comprovar com funciona una justícia independent, responsable i sobretot el que se li suposa, justa en un lloc o en d’altres i el President Puigdemont i la resta de Govern legitim català en son un bon exemple.
Declaració a tots els encausats, trasllats amb cotxes normals i lluny de les imatges dels mitjans, res de manilles per no haver cap perill i finalment posada en llibertat condicional, alhora que segueix els tràmits judicials i s’arriba a unes conclusions. Res a dir, a l’altre costat ja veiem com l’escarni públic interessat es a l’ordre del dia, com els passos son coneguts abans per la premsa que pels interessats, per no parlar de les irregularitats en el procediment, com la citació 24 hores abans, les declaracions express i finalment la presó preventiva sense risc de fuga i condemna per motius polítics entre moltes altres coses.
Tot un avís per navegants, ja hem vist les reaccions de diferents dirigents espanyols demanant justícia, la seva esclar i amb una vocació hooligan d’un Estat que ha perdut legitimitat democràtica a cada pas, i que ha fet de la no divisió de poders el seu lema.
Ara veiem com cada cop més veus dins Europa questionen la manera de fer espanyola i com tracta el tema català amb la violència i la justícia amiga com a eines que substitueixen la política i el diàleg com hauria de ser. Ara es demostra si es que calia que la presó preventiva pels Jordis i pels nostres representants i Govern son simplement una venjança sense cap base juridica, un nyap de grans dimensions ja decidit als despatxos i no als Tribunals. Belgica ha actuat amb normalitat i estic convençut que veient el futur que els esperaria als encausats en terres espanyoles i un judici que ja deu tenir redactada la sentència, denegara la sol·licitud d’extradició. Una bona victòria que permetrà al President poder fer la campanya electoral a distància i el Govern prendre decisions, que per això te tota la legitimitat que cap 155 d’un Estat amb tics autoritaris del passat i tres partits que segueixen ancorats amb les receptes de l’antic règim sense remei.