ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA INCULTURA DEMOCRÀTICA SOCIALISTA

General

Arran de la incisiva entrevista de la Mònica Terribas al President de la Generalitat, un exercici normal en qualsevol estat democràtic, però aquí les preguntes incomodes i la recerca de despostes a totes les preguntes, cosa bàsica en qualsevol bon periodista, han aixecat la polseguera en les files socialistes, i alguns dels seus càrrecs han reaccionat mostrant el seu tarannà despòtic, i què demostren fins a quin punt son com dues gotes bessones dels seus companys del Partit Popular.

Les reaccions han estat variades, però en la mateixa direcció, el nostre amic Joan Ferran ha criticat el to de la Terribas, i la seva mala educació interrompent constantment al President per fer-lo caure en contradiccions, tampoc va respectar el ritme del President en les seves contestacions, i va assetjar al President amb preguntes que el van portar a la defensiva. També el diputat Josep Maria Balcells, va acusar la presentadora de defensar el punt de vista dels crítics en el tema de les elèctriques.  De totes maneres qui ha estat més dur, i amb un tarannà que recorda altres règims, i no l’actual, es el càrrec a l’Ajuntament de Barcelona, Miguel Angel Martin Lopez, què en apunts al seu Facebook, titlla la Terribas de mal follada, mala persona, tendenciosa, faltona i despectiva cap al seu President, entre d’altres gentileses, i on de totes maneres Montilla va resultar brillant.

 

Realment les virtuts democràtiques del PSOE-C no son el seu fort, i ara pretenen que el President de la Generalitat tingui un tracte diferent a qualsevol altra personalitat que ha de donar respostes, una mena d’immunitat per damunt del be i del mal, el que ells anomenen mala educació, simplement es periodisme, respecte el ritme, crec que el del President no es massa fluid, però de totes maneres cada pregunta mereix una resposta i unes justificacions, pel que fa a l’assetjament, sobretot pels últims casos de les nevades i l’incendi d’Horta, es natural que un govern amb cap ambició nacional, i on la gestió es el seu plus, aquesta quan te deficiències, evidentment s’han de depurar responsabilitats, sobretot les politiques, i amb aquesta matèria el resultat es desencoratjador.

 

Confondre donar suport als atacs dels crítics, amb preguntar fets que tothom sap, com l’afer del Conseller Maragall, em sembla que es simplement informació, i quan hi ha coses que grinyolen, i no es poden justificar comencen els problemes.

 

El que ja hauria de ser un cessament immediat, paraula prohibida en aquest govern tripartit, son les paraules del Miguel Àngel Martin, què entra repetidament en el terreny de l’insult, i la més baixa educació, què el desqualifica per ocupar qualsevol  càrrec públic per la seva concepció dels mitjans, què sembla han d’estar al servei i propaganda del regim com qualsevol dictadura, i per cert, dir que el President en va sortir brillantment, es una falta de respecte, i a la intel·ligència de la població, què simplement no es de rebut, ja que tothom va  veure les incorreccions i preguntes a l’aire que van deixar per falta d’arguments.

 

En definitiva una mostra més dels personatges que transiten per aquest partit, i els seus conceptes  de democràcia participativa i independència dels mitjans totalment deficitaris.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.