LA IMPUNITAT DELS MONSTRES
No es pot passar per alt les declaracions de l’exministre Barrionuevo sobre el seu coneixement dels GAL i les seves pràctiques. Un autèntic monstre sense escrúpols que la inexistent democràcia espanyola ofereix amb tota la normalitat i impunitat.
Aquesta transició modèlica que ens volen vendre i la democràcia plena, com més coses surten a la llum, més clar queda que els que ostentaven el poder a la Dictadura, ho van organitzar tot per seguir a l’ombra bellugant els fils d’Espanya amb un teatre de modernitat democràtica i exemplaritat que fets com el socialista Barrionuevo deixa totalment en evidència. Aquesta guerra bruta anomenada els GAL i dirigida pels Senyor X o parlant clar Felipe Gonzalez, un altre dels personatges sinistres sortits d’aquest periode fosc i amb la patina de democrata d’esquerres totalment falsa com ja hem pogut veure.
En definitiva, i amb els delictes prescrits, aquest exministre socialista admet estar al corrent del grup creat a la policia espanyola per fer la guerra bruta contra ETA i amb total impunitat i protecció de l’Estat. Ens parla com si res del segrest de Segundo Marey, detingut per error pensar que era un dirigent etarra i que va ser segrestat i torturat durant 9 dies i que al ser conscient de l’errada es va valorar alliberar o simplement assassinar-lo com si tal cosa. Ell es declara com el capità del vaixell i el que decidia i jugant a ser una divinitat, va deixar en vida al segrestat. De fet 27 persones assassinades va ser el saldo sota la consciència d’aquest criminal sense cap moral i que dels 10 anys posteriors de condemna nomes va estar-hi 3 mesos i de la posterior condemna de 1110 dies en va complir 9 hores amb un indult miserable que marca aquest Estat.
Res de nou en un Estat on un criminal com aquest pot explicar les seves atrocitats en els mitjans com si tal cosa i ens dona el missatge que la ciutadania en realitat no te cap dret, i simplement està molt per sota de monstres com aquest parlant de decidir si algú mor o no, de torturar gent amb total impunitat i tacats de sang sense cap càstig, més enllà de la paròdia de la seva condemna. Quan veieu les imatges de Felipe Gonzalez en el seu iot disfrutant de la vida podem pensar de quins personatges parlem i que el mateix que els criminals de la Dictadura han estat protegits pel sistema fins al final de les seves vides i que els que descansen als vorals de les carreteres enterrats seguiran allà, aquests simplement han seguit el mateix sistema i tampoc pagaran res pels seus delictes amb un Estat que els protegeix.
Es la impunitat dels monstres.