ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA HISTORIA L’ESCRIUEN ELS VENCEDORS, CONVERTIM-NOS EN VENCEDORS

General

Aquesta bona frase del president a la presentació dels actes del 300 aniversari de la pèrdua de llibertats al 1714, defineix perfectament quin es el clam de la societat catalana, i que exigeix als seus representants polítics escollits amb la finalitat de portar el vaixell rumb a l’Estat propi. El dèficit aprovat pel ministre espanyol per les comunitats, es una burla macabra a Catalunya que significaria una retallada al voltant de 3200 milions totalment inassumible i inacceptable. Cal prendre decisions davant les presses de PSOE-C, PP i Ciudadanos per fer un pressupost que porti directament a la misèria a tota la societat catalana.

Efectivament, ha arribat l’hora de recordar que vam ser, i que volem ser en un futur, la situació es insostenible, i els pressupostos ajudaran a accelerar el procés, fruit de la perspectiva espanyola que amb un relaxament europeu per l’estat del 6,2, i una despesa gestionada d’una tercera part per les comunitats autònomes, semblava coherent i correcte traslladar això mateix amb un 2,1 a les mateixes. Tanmateix, i com ha anat succeint des del començament de la crisi, tot el mort es enviat a les autonomies, per guardar el màxim els números del govern central.

Aquesta política porta a una retallada al voltant de 3200 milions que significaria un pressupost inassumible per la societat catalana, ja que l’estat del benestar amb les retallades anteriors, i amb molts sectors ha arribat al límit. Ningú que estimes aquesta societat i amb dos dits de coneixement, podria avalar aquesta disbauxa, on Catalunya es l’ase dels cops i on l’ofec permanent i premeditat es un fet real.

De totes maneres, i com esmentava anteriorment, Millo, Rivera i Navarro tenen pressa per un pressupost macabre i les seves conseqüències, ja que l’últim en el que pensen es amb les necessitats reals de la nostra societat, i on el filtre del Govern espanyol es la llei divina que s’ha d’obeir cegament, encara que el precipici estigui sota els nostres peus. Per altra banda critiquen el cost dels actes del tricentenari d’uns fets rellevants en la nostra historia, cosa que contrasta amb la seva actitud quan es tracta per exemple amb el cost del 200 aniversari de la Constitució de Cadis per exemple. El seu cinisme no te fronteres.

Com deia el president, cal passar de la derrota a ser els vencedors, per poder escriure la nostra historia a favor nostre. Es molt clar que aquest ofec premeditat, amb uns pressupostos apunt de fer fallida ha de portar segurament a unes eleccions tard o d’hora, com diu l’Estatut han de ser al cap de mínim un any, o sigui a partir de desembre del 2013, i aquestes haurien de portar en el programa la declaració unilateral d’independència, que quedaria així validada democràticament, i que donaria al Parlament català el mandat i davant de tot el món la oportunitat de fer-la per trencar definitivament aquesta historia amb un company obligat de viatge que no ha estat cap bon negoci pels nostres interessos i que mai ens ha considerat subjecte de res, ni polític, ni cultural, ni identitari, simplement un font de recursos per alimentar la disbauxa d’un estat espanyol amb més de 6 milions d’aturats i una crisi desbocada que sembla no tenir aturador, i que de totes maneres no ha variat gens el tracte vers nosaltres.

En definitiva, Montoro ens ha posat en safata agafar la via més ràpida i segura per arribar a la nostra llibertat, i amb una legitimitat total com demostra totes les independències assolides fins ara, i on el reconeixement de Sèrbia amb Kosovo per exemple ha estat un nou pas per veure que Espanya es un reducte cada vegada més sol en aquesta paranoia de no acceptar la democràcia i la lliure decisió d’una societat que ja ha dit prou d’aquesta gran presa de pel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.