LA CENSURA REIAL I EL CAOS LINGÜÍSTIC
Un programa de Catalunya Radio, que es diu “Tot es molt confús”, i dirigit per Pere Mas, ha aconseguit parlar amb el rei borbó espanyol fent-se passar pel President català Artur Mas el dia del seu aniversari, posteriorment, i misteriosament sembla ha estat censurada la seva emissió per part de la Casa Reial, i obeït per l’emissora. Per altra banda el govern espanyol en boca del seu portaveu Rubalcaba, encara no te una posició definida sobre la sentencia del Suprem en contra de la immersió lingüística.
Efectivament, el programa de radio va aconseguir burlar tots els filtres, i parlar amb el monarca, però la direcció de l’emissora no ha permès passar la conversa, i no han fet cap comentari sobre que ha tingut a veure la Casa Reial. varen jugar amb el nom del presentador, i els secretaris de la Zarzuela es van empassar l’engany, i el monarca va aguantar la broma tot hi que el final el seu to va mostrar cert enuig, la sorpresa ha estat al emetre les trucades prèvies però no el diàleg amb el Rei. Per altra banda, el govern espanyol 15 dies desprès segueix sense opinar sobre l’estocada de mort a la immersió lingüística, i segueix demanant més temps per estudiar les sentencies, i on a cada roda de premsa es van passant la patata calenta però sense cap resposta.
Recordo encara el famós spitting image, on la reialesa britànica era ridiculitzada sense rubor, i una democràcia consolidada ho permetia com no pot ser d’altra manera, ara be si la democràcia que parlem es de fireta com l’espanyola, i amb tics clarament de nostàlgia cap a èpoques fosques passades la situació canvia, deixant de banda el millor o pitjor gust amb la broma al monarca borbó, cal considerar primer el deficient filtre de seguretat que s’empassa el gripau de totes totes, i un cop assolit l’objectiu, aplicar la censura amb una radio teòricament lliure, amb un mètode que recorda molt qui va nomenar el Borbó actual, que no era altre que el dictador Franco, i imposat dins el pack constitucional en la transició controlada que hi va haver. Segons aquest tractat, tots els ciutadans son iguals davant la llei, sembla que aquests son la excepció, i tenen el poder de retallar la llibertat d’expressió d’un mitjà que ha actuat amb total submissió, i sense queixes aparent com si fos el més normal del món. Pel que fa al govern espanyol, i el seu silenci sobre els atacs a la nostra llengua amb l’excusa de l’estudi de la sentència, es francament d’un cinisme espantós, ja que saben perfectament quina va ser la retallada estatutària, i les sentències plantejades, i evidentment no son capaços de defendre una llengua que mai han cregut seva, com demostra la seva negativa a instar a fer-la oficial a Europa, quan d’altres molt més minoritàries ja ostenten aquesta categoria, i ni tant sols ho respecta, i es prohibit a les seves cambres de representants, per tant ja sabem la seva opinió, intentat eliminar i deixar aquesta llengua en una anècdota folklòrica, no cal tanta demagògia barata.
En definitiva, aquesta es la classe de democràcia que poc te a veure amb una democràcia real, i molt més amb una simple evolució de la dictadura amb tics de modernitat, però amb molts tics foscos que donen a entendre que qualsevol identitat diferent a la oficial es combatuda i tractada com el pitjor enèmic.