LA CANDIDESA
Aquesta paraula ha estat utilitzada pel President Pujol per no caure amb ella amb la negociació per la investidura espanyola. De fet l’èquip negociador de Sanchez i el seu interlocutor Salvado Illa haurien de posar amb alerta a qualsevol.
De fet Illa va ser el personatge que va trair a Junts per l’Ajuntament de Barcelona amb un acord que va deixar Trias fora del càrrec, per tant massa de fiar no seria. Apart ell sap perfectament que el PSC no es ningú, es la part del PSOE de Catalunya, i no val treure una anècdota sense importància de vot contrari al Congreso. Ja el vam escoltar no donant suport a l’ammistia i sobre el referèndum abraçar el discurs ranci i feixista que es un element que divideix, no va ser casualitat la seva presència a la manifestació espanyolista al costat de tota la tropa franquista de VOX, Ciudadanos i demes el 2017. Si els nostres partits tinguessin una mica de dignitat i de saber fer política hauria de ser rebutjat com interlocutor, senzillament no te cap validesa i encara te la barra de demanar altura de mires, cosa que es veu nomes s’aplicaria a la part catalana.
Tanmateix l’èquip que representa el mateix, no es massa millor i mostra el tarannà als quals pretens treure uns rèdits que mai cediran. Pilar Iglesias ferma defensora del 25% de castellà a les escoles i sempre a la boca amb el tema dels fugats de la justícia. Felix Bolaños sempre fent declaracions incèndiaries amb els exiliats i amagant temes com l’espionatge de Pegasus per exemple. Santos Cerdán interlocutor per fer Collboni alcalde de Barcelona o Maria Jesus Montero que nega el deficit fiscal català o valencià i sempre dura amb els exiliats catalans, i Oscar Puente conegut pel seu odi al procés d’independència i el menyspreu a presos polítics i exiliats en moltes ocasions.
Aquesta tropa son l’èquip negociador d’un partit anomenat PSOE i que ens ha de donar tot el que demanem a canvi dels seus vots. Un perfil tant o més oposat a Catalunya del que podria haver fet Feijoo amb gent del Partit Popular i VOX. Poques diferències i gents de confiança amb les seves intencions o promeses que el fum s’emporta com ha passat altres cops. Simplement es l’Espanya de la transició, la que tots es d’un sol partit es digui com es digui i on els objectius son compartits sempre com el 155.
Com deia el President, no es pot caure amb la candidesa i si amb l’exigència i la seriositat sense tremolar el pols per trencar qualsevol negociació quan calgui.