ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CANDIDATURA UNITARIA A EUROPA PUR FOC D?ENCENALLS

General

Amb el rebuig de CDC en boca del seu portaveu Felip Puig sobre la proposta llençada per Esquerra a PSOE-C, ICV, UDC i CDC d’una gran coalició catalanista en defensa del dret a decidir a Europa, acaba aquesta nova comèdia de la nostra classe política.

 

 La resposta ha estat una petició de coherència a la desorientada direcció d’esquerra, què no pot pretendre ser soci de CIU a Europa, i alhora donar en safata la Generalitat, Ajuntaments i Diputacions al grup socialista nomes per una qüestió d’imatge de partit.

 

Realment convidar al PSOE-C en aquesta iniciativa catalanista, quan aquí no ha defensat els nostres interessos, es d’una ceguesa política important, convidar UDC quan per activa i per passiva han menyspreat repetidament qualsevol opció sobiranista,  i sempre han manifestat la seva intenció de col·laborar al projecte nacional espanyol es un altra errada, pel que fa ICV la opció independentista tot hi que guanya terreny, no es majoritària i la seva concepció es l’eix dreta o esquerra, i evidentment difícilment aniran amb CIU de bracet, la única esperança era CDC, què evidentment ha marejat la perdiu fins rebutjar la oferta, tot hi que amb uns arguments pobres, ja que s’ha de recordar que alhora de triar al Parlament PP o ERC,ho van fer per la primera opció, i a mes veuen una oportunitat de deixar en evidencia a ERC en aquestes eleccions on la perspectiva no sembla favorable.

 

Si afegim que el candidat convergent que es remoreja podria se en Lopez Tena, un dels valors mes ferms del sobiranisme català, l’opció republicana quedaria francament desactivada.

 

Crec que voler recuperar l’equidistància en aquests moments es voler enganyar el personal, ja què el sucursalisme exhibit davant el partit socialista en aquests últims anys es total, i amb l’actual direcció res fa preveure que les coses vagin per camins diferents.

 

Han acceptat el trencament de la unitat en el finançament, i al final acabaran avalant el nou engany de Zapatero per Catalunya, mentrestant el PSOE-C segueix fent la seva feina de desnacionalització del país sense cap rubor, i a marxes forçades com podem observar per exemple en els mitjans audiovisuals catalans on la crosta que en diuen ells, va sent arrencada sense pausa.

 

En l’horitzó la sentencia del TC, que segons la postura que adopti el partit republicà podria ser el motiu de tornar-lo a la marginalitat política, ja què acceptar el trencament del pacte constitucional entre Catalunya i l’Estat, i no dir prou, encetant el procés de creació d’un estat propi com a eix fonamental del programa, seria la seva fi políticament parlant.

 

Se’ns dubte es el partit amb una posició mes difícil davant els esdeveniments, ja que ha sacrificat el seu discurs ideològic per les quotes de poder sigui al preu que sigui, i això en l’atzucac que ens trobem es pot pagar molt alt, i provoca fugides endavant com aquesta gran coalició condemnada al fracàs.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.