JUGANT AMB LA LLENGUA
El conseller d’Educació Josep Gonzalez Cambray va reconeixer ahir que no poden impedir el 25% de castellà en els centres on ja ha estat imposat, deixant en res les afirmacions en sentit contrari que va fer el setembre passat i mostrant així un nou engany d’aquesta classe política catalana tant mediocre.
Son 26 les escoles que ja apliquen el percentatge de castellà per ordre del Tribunal Superior de Justicia. Avui Cambray que al començament de curs va enviar circular als centres ordenant la normalitat del català i que no es podia aplicar la sentència del 25% ja que el Tribunal havia presentat recurs al TC pel nou marc legal aprovat en el Parlamet, però evidentment no era cert.
Ara ens diu que els obliguen a mantenir les mesures cautelars d’aquests Centres oberts per denuncies de pares i que tenien l’esperança de no aplicar al no ser ara per ara general a tot Catalunya, però evidentment no ha estat així.
De fet Educació va enviar instruccions als Centres perquè el castellà fos d’ús curricular i educatiu, un acord d’Esquerra, Junts, PSC i Comuns i oposició de la CUP que ja considerava que era com reconeixer el castellà com a llengua vehicular. Això es va transformar en proposició de llei on es detallava que el català era la llengua normalment emprada com a vehicular, i el castellà vindria determinat pel projecte lingüístic de cada centre.
Efectivament, això va ser un nou atac a la llengua per part dels nostres partits, una nova cortina de fum, ja que com hem vist tampoc ens defensaran la nostra llengua, no hi podem confiar. Es simplement un engany rere l’altre que al final la realitat destapa amb cruesa. La dessidia es tant gran que ja vam veure que en una futura República Catalana els nostres partits defensaven el castellà i el català al mateix nivell d’oficialitat. Aquesta tendència i relat ara es fa evident en l’enquesta d’usos lingüístics on la meitat dels castellanoparlants no consideren cap amenaça pel català canviar de llengua al castellà.
Realment, ja sabem que no defensaran l’1 d’octubre ni el mandat popular de la gent, com hem constatat aquests darrers 5 anys, però ara també podem dir que la llengua catalana tampoc sera una línia vermella pels nostres representants, més enllà de paraules buides i finalment la realitat en forma de submissió que seguint aquesta parodia trista els farà posar-se les mans al cap amb resultats d’enquestes que donen forma als resultats de no voler defensar la nostra llengua.
Jugant amb la llengua.