IDENTIFIQUEM ELS OBSTACLES
Llegeixo una entrevista a Xose Manuel Beiras, lider històric del BNG gallec i ens diu que ” Si no canvies el règim podrit no hi ha camí per l’autodeterminació”, la subscric en la seva totalitat i la trasllado a Catalunya.
Ahir mateix el President Aragonés ens diu i admet que en l’aplicació de l’amnistia caldrà batallar alguns casos que no seran d’aplicació i immediata i alhora defensa el referèndum com eina per resoldre conflictes polítics. Caldria preguntar doncs, si ara admet això, perquè van votar que sí a la proposició de llei d’amnistia a Madrid i han criticat als que no ho han fet com irresponsables, no els importen aquesta gent que en quedarà fora o al lliure criteri judicial espanyol. Respecte la segona, el 2017 perquè no van aplicar el resultat del referèndum i ara el defensen com eina de resolució. Tota una hipocresia.
També, aquesta setmana hem vist amb el delinquent que estomacava dones al Metro de Barcelona com nomes per la pressió per les xarxes el van detenir, ja que sinó amb la identificació marxava cap a casa. En el mateix sentit alumnes de Girona que es negaven a parlar en català a classe per exemple. Les dues per no exercir des de Catalunya el que fan els Estats normals, fer complir la llei per protegir la nostra llengua, no com opció, sinó com obligació i amb conseqüències per qui no ho faci i castigar els delinquents com es mereixen i estudiar si se’s pot fe fora si son immigrants que evidentment no s’han adaptat i son delinquents. Tant un cas com l’altres no son exercits en nom d’aquest bonisme sense fre que ens perjudica i on les normes simplement no s’apliquen.
Avui Vicent Partal ens parlava del tracte vexatori al Cantant Pablo Hassel quan porta 3 anys a presó que no son culpa de la Generalitat, però si el tracte discriminatori rebut respecte altres presos polítics com hem vist, per si no fos prou vergonya tenir a presó un pres per motius de llibertat d’expressió coartada pel règim.
Quan el 2017 no es va arribar fins al final, no va se culpa de la gent en la major part, va ser culpa dels nostres que vam descobrir que ni preparaven el que ens havien venut, ni estaven disposats a obeir el resultat del referèndum. Ara 7 anys desprès veiem com han tornat a la roda autonòmica espanyola com si tal cosa amb receptes de fa 20 anys i promeses que saben son fum. Per tant acusar l’Estat espanyol, ja sabem que es defensarà per interés propi i la Unió Europea ja sabem que no vol canvis fins que siguin irreversibles i acceptats com ha passat sempre.
Per tant, el principal obstacle per arribar a la independència aquest moment son les nostres institucions, gestionades pels nostres partits. Això ho hem de dir clar i identificar els obstacles reals.