ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

I LA LLENGUA

Escoltant Carme Junyent, una eminent lingüista i que desenvolupa la seva investigació en el tema de les llengues amenaçades, com el català, ens porta a preguntar que estem fent.

Ella ens explica que la immersió lingüística a les escoles funciona raonablement bé fins a 5è de Primària, més enllà i sobretot a la següent etapa el desori i la disbauxa es total i el català no exerceix com a llengua vehicular, en bona part per la nostra gestió i permissivitat que disfressada d’educació ens porta a una mort lenta però segura.

Els indexs de la nostra parla han anat baixant i el domini del castellà cada cop és més evident. La nova llei Celaa que els Populars han portat al Constitucional ja que diuen amenaça el castellà a l’Estat, quan saben perfectament que ni tant sols blinda la nostra immersió ja que exigeix un 25% de llengua castellana que sembla Esquerra ha acceptat sense pensar, i ens diuen clarament que per la via de la Llei voldrien fer-la també llengua vehicular per deixar el català ja arraconat en un calaix i complir el seu somni humit de desaparició de la nostra llengua.

Nomes cal veure el món que vivim i podem comprovar el nivell de la nostra llengua en la vida quotidiana, en àmbits com el cinema, l’etiquetatge o els mitjans audiovisuals per exemple, i veiem com l’Estat prem l’accelerador en aquest sentit.

Caldria preguntar quines mesures pensen prendre els nostres partits per revertir la situació i defensar la nostra llengua. Si l’objectiu es defensar una llengua castellana oficial en una Catalunya independent com així ha estat no anem en bona direcció, però si veritablement volen defensar-la i veure que nomes ens te a nosaltres caldrien polítiques actives ja, abans no sigui massa tard.

Per tant, també en aquest aspecte d’identitat com a poble tant vital cal deixar de fer política autonomista i cortines de fum i assumir la realitat, no per molestar a ningú, sinò per actuar com faria tot aquell que es sentis amenaçat amb allò principal que ens defineix com a poble i que un Estat amb la nostra col·laboració busca destruir des de fa uns quants segles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.