GENOCIDI SENSE FI O BROMA PESADA
Sense categoria
La nova interlocutòria del TSJC sobre la nostra llengua, i on a petició de 10 persones ens diu que un sol alumne pot imposar la llengua castellana a tota la classe, es un nou atemptat contra la immersió lingüística, i un nou despropòsit amb aquest intent barroer des de fa 300 anys d’eliminar la llengua catalana sigui com sigui. Realment no te ni cap ni peus que una minoria es pugui imposar a una gran majoria, clar que amb democràcies tant deficients com l’espanyola això no es res estrany. La fermesa de la Generalitat dient que no ho pensa complir es una bona notícia, i un avís a aquests autèntics genocidis d’una llengua que volen morta i enterrada.
La consellera d’Educació va ser contundent i es va declarar cansada de defensar contínuament el model aprovat per una gran majoria de la societat catalana i lloat per Europa, davant un nou atac en forma d’obligació a introduir la llengua espanyola al grup escolar d’un alumne, quan els pares hagin demanat per via judicial que hom li faci classes en espanyol. Cal dir que CIU, ERC, PSC, ICV i la CUP també van rebutjar el fet, i van remarcar que els tribunals no podien estar per sobre d’una llei aprovada al Parlament, destacant la politització de la llengua. Els de sempre, es a dir PP i Ciudadanos es van mostrar satisfets i insten a complir les sentències judicials en el seu intent d’esborrar la llengua catalana i crear un conflicte que no existeix amb el suport de la famosa espanyolització del ministre Wert. El tribunal diu que no n’hi ha prou amb l’atenció individualitzada i s’ha de fer a tota la unitat escolar.
Vull recordar que el curs actual tant sols 17 famílies havien sol·licitat que el castellà fos la seva llengua vehicular, i només 10 havien fet aquest tràmit judicial que ha acabat amb aquesta broma macabra de mal gust com a resolució. Aquest es el gran problema mundial que tots aquests xenòfobs de la llengua catalana amb Convivència Cívica, jo més aviat diria incivica, i partits com PP i Ciudadanos porten al capdavant en nom de la democràcia i la igualtat, però amb un rerafons que fa pudor a naftalina i de complir els objectius que per exemple el Decret de Nova Planta o la dictadura franquista no va poder aconseguir, com es l’eliminació de la llengua catalana.
Aquesta es la famosa Espanya plural, la de la imposició i la de la malaltissa obsessió en destruir una llengua que no consideren seva i els fa nosa. El problema real saben molt be que no existeix, i aquesta interlocutòria ens diu que els suposats drets individuals d’una persona trepitgen i esborren els drets de tota la resta d’alumnes de l’aula que haurien de veure indefensos com no tenen ni dret ni vot. Tota una lliçó de democràcia que hauria d’enviar aquests jutges directament a la suspensió dels seus càrrecs per incomprensió de la mateixa democràcia i per supeditar els interessos d’un estat monolític a la mateixa expressió majoritària popular.
Com deia la consellera Rigau, produeix esgotament defensar i repetir un cop i un altre que simplement tenim dret a existir amb la nostra identitat sencera, que simplement es nostra i no va contra ningú. Es una prova més de que no podem conviure sota el mateix sostre amb un Estat que no ens vol, ni ens ha volgut mai, almenys tal com som.
Tanmateix, la resposta es clara, un estat propi que protegeixi la nostra llengua, que respectarà la resta com no pot ser d’altra manera i que portarà l’única relació que podem tenir amb l’Estat espanyol, com es d’igual a igual i cadascú a casa seva.
Poc he de dir, tant sols que el dia que vegi algú d’aquest personatges defensant el ‘bilingüisme’ -que a l’hora de la veritat no és més que ‘viperinisme’- a tot arreu me’ls creuré. Perquè el fet és que no he sentit mai cap d’aquest personatges demanar que els mitjans de comunicació que emeten a Catalunya sigui en les dues llengües -tret de quan volen tocar els collons amb els mitjans de la CCMA-. Tant sols són uns alienats mentals que l’imperialisme espanyol fa servir de titots per als seus interessos… i ells s’hi fiquen de cuatre grapes a la galleda.
Malgrat tot tinc força esperança que això s’arreglarà ben aviat, i és que penso que en no més d’un parell d’anys serem lliures.
P.D.: Felicitats pel bloc!