ALBERT CORTES MONSERRAT

El primer secretari socialista Pere Navarro va titllar de frivolitat  els discursos cap a a la independència, i tem que amb el fracàs del pacte fiscal molts dels seus votants passin al sobiranisme com única via. Mentrestant a mitjans italians com el diari milanes “Il Vostro Quotidiano”, parlen de que Madrid enfonsa Catalunya, i diuen que nomes queda el pacte fiscal o dir adéu a Espanya sense complexos, amb la línia d’altres mitjans europeus els últims mesos. Sembla que des de fora ho veuen molt més clar que alguns sectors de dins.

En Pere Navarro esta preocupat per les fuites d’aigua que el seu partit nacionalment espanyol i desorientat, ha de tapar per no incrementar el vaixell sobiranista. Vol que la Generalitat negociï el pacte fiscal, i deixi les frivolitats de la independència, parla de que no serà fàcil amb els populars en el govern, per cert un pacte que ells no van votar en els seus punts vitals, i on tampoc han fet res per buscar el suport del PSOE a Madrid. Curiosament en clau interna mostrava el seu enuig amb Maragall i el seu vot particular, però alhora ho qualificava com una anècdota, més descontrol impossible. Pel que fa a l’exterior, aquest mitjà italià ens diu que l’estat de les autonomies es la base de la fallida de Catalunya, ja que paga molt i rep molt poc. Parla de la diferencia amb Euskadi i Navarra, que poden sobreviure molt millor amb el seu regim foral, de fet camparan Catalunya amb una vaca que Madrid ha munyit fins al final, i ara nomes raja sang, i no entén com una regió amb un PIB superior una sexta part del PIB espanyol tingui un deute acumulat de 42 milions d’euros, i ho atribueix al finançament i l’espoli continuat, i dona tota la viabilitat a la creació d’un nou estat dins Europa.

Realment, el PSOE-C i el seu nou líder esta totalment fora de joc, han perdut la darrera oportunitat de donar suport als interessos catalans amb el pacte fiscal, on encara cínicament han intentat fer veure que votant als punts residuals ja eren partidaris, quan en realitat tothom veu clar que junt amb Populars i Ciudadanos formen el tripartit espanyol del Parlament, i on per exemple a Madrid voten contra el Corredor Mediterrani. Ara negant aquesta via, pretenen que no augmenti la veu de la independència, i pretenen una negociació del pacte immediata per deixar la via sobiranista aparcada suposo, quan ni ells l’han votat, ni el seu partit a Madrid la vol, ni ells han fet res per canviar aquest vot, el cinisme i la desesperació son males conselleres, i en Navarro ha triat on vol el seu partit, i no es al nostre costat, apart el possible canvi de parelles amb Esquerra al govern i els Populars al seu costat a l’oposició encara por arrodonir més el seu enfonsament merescut. Per postres, quan en Maragall fa un gest valent votant a favor del pacte i les veus dins aquest partit es belluguen, ho veuen un greuge molt gros, i alhora ho qualifica d’anècdota, just el que serà el seu partit amb poc temps, es el que te triar el vaixell que s’enfonsa, i no el que teòricament era el seu i el dels seus votants. Curiosament la feina internacional segueix donant els seus fruits, i ara Itàlia fa una radiografia ben clara de la nostra situació, un escanyament en forma d’espoli que ens ha dut a la situació on estem ara, amb unes possibilitats immenses, i amb un deute descomunal pel robatori patit a mans espanyoles, una vegada eliminat aquest, veuen molt clara que la viabilitat del nostre nou estat es màxima i necessària, apart de buscada per l’Estat espanyol, i el tracte que ens ha dispensat, per exemple amb comparació amb País Basc i Navarra, i el seu regim financer especial que nosaltres tenim vetat.

En definitiva, son dues formes de veure la nostra situació, la del PSOE-C des dels seus interessos nacionalment espanyols, i internacionalment des de la neutralitat i anàlisi de la situació que per força ha de desembocar amb la independència.