FORÇA DEMOCRÀTICA
El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, en el Forum de Madrid torna a menysprear la proposta de l’ANC i assegura que l’independentisme encara ha de reunir més força democràtica, una cantarella que fa anys que escoltem com excusa.
Ens torna a dir que no es qüestió de temps ni de terminis i assegura que depén de la força democràtica que siguem capaços d’acumular davant la comunitat internacional, el seu desig es construir aquestes majories de la societat i dels organismes internacionals. Alhora veiem com Espanya és l’únic Estat que a respost amb el silenci a la Comissió Europea sobre l’espionatge de mòbils, el que dona idea de la seva gran qualitat democràtica, blindada per cert per tots els partit, inclos el PSOE de Sanchez i també hem vist com els partits catalans es reuneixen fent veure baralles imaginàries i amb el rerefons simple de blindar el Govern sense cap intenció de fer cap pas per la independència.
Cal ser molt innocent per seguir creient aquest clàssic “de hem de ser més” infinit per arribar-hi, es una excusa perfecta, ja que mai serem prous i sempre podriem ser més, un bucle indefinit per no arribar mai a fer el pas cap a la independència. Es una excusa que el 2010 podia funcionar, i era certa, però ara 13 anys desprès amb les grans manifestacions que tots recordem, fites increibles com la Via Catalana, victòries a les institucions constants, inclosa la tant demanada de superar la meitat del vot, ara concretament un 52% i sobretot amb un referèndum realitzat el dia 1 d’octubre del 2017 amb un resultat aclaparador a favor de ser un Estat propi. Desprès de tot això demanar més força democràtica es simplement humiliant i un escarni a la població catalana. Parlar de majories als organismes internacionals que sap mai seran una realitat, més que res perquè la historia ens marca que es el protagonista el primer que ha de fer el pas, per un cop posat el problema damunt la taula veure les reaccions que segur hi hauran. En el cas de la declaració d’independència, mai es va demanar a ningú el reconeixement, per tant no podiem esperar cap resposta, prou d’enganys.
Aquest bucle per no arribar enlloc, es complementa cada dia amb els fets d’un Estat que l’escàndol en majúscules del Catalangate no ha suposat cap canvi amb el suport del seu partit dels que han dirigit aquest espionatge, en una nova humiliació indigne. Alhora aquestes reunions llargues suposant que hi ha divergències inexistents tampoc son ja de rebut, ja que sabem que la única ocupació dels partits es mantenir el poder autonòmic i la seva baralla de curta volada tant indigne com inoqua per arribar enlloc.
La força democràtica és el poble, i aquesta segueix esperant.