ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ESCARAFALLS QUE ACABEN AMB SUBMISSIÓ

General

Desprès de la proposta unilateral del President espanyol Zapatero, jugant amb els diners dels altres per donar forma a una proposta per incentivar la compra de vehicles, i la lògica indignació d’alguns territoris amb les arques ben buides com Catalunya, i què ràpidament van sortir per dir què es desmarcaven de la proposta, finalment, i com era d’esperar disfressat de proposta catalana la submissió ha seguit el seu curs.

 

En el debat del “Estado de la Nacion”, la seva s’entén, el president socialista va utilitzar una de les seves armes preferides, la de la promesa fàcil i buida de contingut què tant bons resultats li ha donat, una d’aquestes va ser l’ajuda al sector de l’automoció amb bonificacions per la compra de vehicles nous per valor de 2000 euros, fins aquí una proposta més per incentivar el mercat, però la novetat, es què d’aquests tant sols 500 els posava l’estat, 1000 els concessionaris, i 500 les Autonomies, amb la conseqüent indignació de territoris tant ofegats com el nostre, i sense previ avis.

 

Realment l’estat mai s’ha pres seriosament el tema de les competències  i les autonomies, i senzillament fa el què li convé, quan i com li be de gust. La reacció va ser de rebuig inicial i suposada indignació per jugar amb els diners dels altres quedant al marge de la proposta, mentrestant altres comunitats si què ho acceptaven, i territoris com Navarra amb el Concert Econòmic superaven amb escreix aquestes propostes.

 

Una vegada passats els escarafalls inicials, finalment s’aplicarà la mesura disfressada de mesura catalana, però què en el fons no deixa de ser una submissió com sempre respecte el govern estatal.

 

La mesura te algunes variants en quant el límit d’emissions permeses en la compra dels nous vehicles, que ha provocat les baralles entre ICV i ERC, amb la complaença del PSOE-C, i què dona una mala imatge a aquest govern de la Generalitat. La primera reacció del Conseller Huguet va ser de rebuig per no poder assumir aquestes ajudes, i ràpidament va ser desmentit pel conseller d’Economia Antoni Castells, què va anunciar la recerca de noves formules què ara han vist la llum.

 

En definitiva unes contradiccions flagrants què desorienten la població, ja què  el primer ens mentia quan deia que era inassolible, o el segon simplement s’ha limitat a obeir les ordres de Madrid per damunt de qualsevol deficiència econòmica, cosa que dona entendre el grau de submissió adquirida, i què el famós tripartit en realitat es un sol partit amb dues comparses què sempre acaben cedint als interessos de Zapatero.

 

Ara trauran pit defensant aquesta independència en les mesures a aplicar, quan en realitat saben perfectament què la seva operació estètica es tant sols fum, i la realitat i com no podia ser d’altra manera, s’ha demostrat un cop més que aquí nomes governa un sol partit, què curiosament es el mateix a Madrid i a Catalunya, i què te ma lliure per aplicar el seu projecte sense impediments, i protegint primer que tot els interessos del govern de Madrid.

Ja va sent hora de reaccionar, i impedir una tercera part d’aquest sainet de tercera quèe ens fa avergonyir dia a dia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.