ELS SURREALISME DE LA JUSTÍCIA
Els nostres partits i especialment un, segueixen jugant al mentrestant amb un Estat que cada dia mostra que està molt lluny de qualsevol democràcia homologada i molt proper a una Dictadura que va veure com moria al llit el Dictador, però no pas el sistema creat per controlar l’Estat.
Ara veiem com el tot s’hi val es una realitat que més caldria que els del lliri a la mà tinguessin clar. El Tribunal Suprem ordena repetir el judici a Arnaldo Otegui fent cas omís a la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans que anul·lava el mateix per no haver garantit un judici just al líder abertzale, recordo aquella pregunta de si condemnava el terrorisme etarra i davant el silenci per resposta la magistrada va deixar anar que ja sabia que no contestaria a aquesta pregunta, un fet surrealista i que dona fe de la manipulació del mateix judici.
Ara el Tribunal Suprem ha retardat l’indemnització demanada pels advocats d’Otegui per haver complert una condemna de 6 anys i mig injusta, i ara tampoc anul·la el mateix i el repeteix en una decisió que desafia els tribunals europeus i deixa en total indefensió l’acusat que amb aquest acte surrealista podria veure augmentada la seva condemna i haver d’ingressar a la presó altre cop entre d’altres circumstàncies fora de lloc.
Realment es un fet molt greu, i un avís als nostres presos polítics que quan arribin al Tribunal Europeu i lògicament desmunti la seva farsa de judici i el declari nul, podrien veure com tornen a començar la seva condemna. Alhora veiem com primer Esquerra i desprès Bildu han rebut les gràcies pel suport passarell als pressupostos del Govern espanyol amb decisions tant fora de qualsevol Estat democràtic i alteració de drets fonamentals que pel que es veu no existeixen en aquest territori.
No hi ha separació de poders, i veiem com l’arma de la justícia es utilitzada un cop i un altre sense fer res i permetent aquests abusos dictatorials, amb les víctimes encara jugant i normalitzant el mateix sistema que els condemna sense remei.
Si ens pensavem que ho haviem vist tot, sempre ens poden sorprendre ja que el context es especial, i fins que els nostres no el validin amb la seva participació i deixin absurdes peticions de diàleg, ammisties i prevendes, no podrem fugir d’una Dictadura amb totes les lletres.
Potser ja va sent hora que la societat adormida digui prou a aquesta Dictadura encoberta que retalla tots els drets sense fre.