ALBERT CORTES MONSERRAT

L’Estat espanyol te dos problemes principals dins del seu mateix estat artificial, un es Catalunya, on la tàctica de l’ofec econòmic, i els aliats interns que han treballat i segueixen per fer creure una realitat virtual que ara els esta caient a trossos sense remei, i l’altre problema nacional es el País Basc, on la fi de la violència, que era la seva coartada perfecta, els fa entrar en un escenari democràtic que els fa por, i no volen de cap manera, les últimes decisions judicials en el cas Otegui ho deixen ben clar, i us adjunto la carta escrita des de la presó per ell mateix per fer-nos càrrec de la situació, i aprofito per mostrar tota la meva solidaritat per ell i la seva causa, que en certa manera també es la nostra.

Com a conseqüència de les sentències que s’han produït aquests dies (la del Tribunal Constitucional sobre la doctrina Parot i sobre el nostre cas), volem fer-vos arribar unes reflexions que convindria que no oblidéssim a l’hora d’analitzar amb fidelitat l’actual situació política que travessa la nostra vella Euskal Herria.

a)- Vull transmetre-us, en primer lloc, que davant la xerrameca que, aquests dies, prodigaran alguns membres de la classe política sobre la Independència del Poder Judicial, l’Estat de Dret… (Independència judicial que l’OCDE situa al lloc 64, entre l’Iran i Egipte)… nosaltres us proporcionarem una dada certa: fa més de quatre setmanes que les nostres fonts (fins i tot alguns dels que em van informar sobre l’11M) ens van donar a conèixer, amb exactitud gairebé mil·limètrica, quin seria el criteri en la sentència sobre la Doctrina Parot… i quina seria la sentència (i també la data en què es faria pública!) del que ells anomenen cas Bateragune. Doncs bé, aquesta constatació ha de portar-nos a esborrar qualsevol ombra de dubte pel que fa a totes i a cadascuna de les decisions judicials que afecten l’Independentisme, ja que es basen únicament i exclusiva a criteris POLÍTICS.

b)- En segon lloc, vull recordar-vos que he manifestat amb insistència que existeix una agenda gestionada pels enemics de la PAU que busca, amb un grau cada cop més elevat de crueltat i de desesperació, col·lapsar, bloquejar, neutralitzar i destruir el Procés de Pau, engegat per l’Esquerra Abertzale i el conjunt del Moviment Sobiranista. Així doncs, eliminem també el dubte sobre quin és el tarannà i la voluntat dels qui gestionen aquesta agenda: impedir que la Pau i da Democràcia s’obrin camí a Euskal Herria.

Aquest és l’objectiu i qui s’encarrega d’aquesta agenda són els senyors Rajoy, Rubalcaba, Basagoiti, serveis d’intel·ligència… etc.

c)- I molts es preguntaran: per què s’oposen a la PAU?… La raó és ben senzilla. No tenen agenda per a la PAU; estaven còmodament instal·lats (fent negoci polític i fins i tot econòmic) en l’esquema antiterrorista que els permetia defugir les seves responsabilitats, ocultar la seva veritable naturalesa antidemocràtica i maquillar la debilitat de les seves posicions polítiques. Avui, la Pau els espanta… Per aquesta raó, necessiten bloquejar el Procés i fer-ho on encara tenen alguna possibilitat d’influència real, a la presó i en el tema de la repressió. I ho necessiten perquè saben que superar la fase de les conseqüències del conflicte ens portarà immediatament a la fase del diàleg sobre les seves causes. I no tenen cap agenda ni alternativa creïble per a aquesta fase, saben que no podran oposar raons democràtiques als desitjos del Poble Basc de ser respectat com a Nació, amb el dret a decidir lliurement i democràtica el seu futur.

d)- Aquestes actituds repressives (que només aporten més patiment a desenes de famílies basques) tracten ara d’aconseguir dos objectius afegits:

d.1)- D’una banda busquen la negació de l’independentisme, el naixement de noves frustracions, la pèrdua de confiança en les nostres possibilitat, fent-nos creure que no serem capaços de variar la seva posició de fortalesa… No us ho cregueu ni un sol moment… La fortalesa d’aquell Estat s’acaba de mesurar a ritme de tango argentí… mentre la UE i EEUU miren cap a un altre costat.

d.2)- A més a més, aquest cop l’Estat ha buscat neutralitzar un possible candidat per a les properes eleccions a Euskadi. Podeu comprendre que per a mi suposi un orgull afegit a la militància en l’Esquerra Abertzale, el fet que l’Estat cregui que, amb la meva candidatura, l’independentisme guanyaria les properes Eleccions Autonòmiques. Bé, ja sabem quins candidats i quines candidates no agraden als enemics de la PAU…Així doncs, preparem amb il·lusió la més refinada de les respostes democràtiques: fem que, per primer cop a la història, l’independentisme treballi, amb altes possibilitats per obtenir la victòria, en les properes Eleccions d’Euskadi.

I per acabar, no oblidem mai que, així com la desaparició de la lluita armada era una condició indispensable (com ara la presència electoral o institucional) per a la nova estratègia… amb això no n’hi haurà prou sense organització, sense lluita, sense desobediència, pacífica, sí… però desobediència… En definitiva, una estratègia capaç d’organitzar un desafiament polític massiu als Enemics de la Pau.

Aquest és el dur camí que hem triat, els fills i filles de Gernika i Amaiur, del Telesforo i de la Passionària, del Santi i del Josu, del Jon, del Fidel i del Che…

Somrieu, lluitarem!!!

Arnaldo Otegi (en nom dels cinc del cas Bateragune).

IRABAZIKO DUGU!!!

VENCEREM!!