ELS DELIRIS DE FERNANDEZ DIAZ
La retirada de l’estàtua franquista de la Victòria, ha deixat Barcelona més lliure de records de la dictadura franquista, encara que alguns nostàlgics com el regidor popular a l’Ajuntament de la ciutat comtal, proposen un substitut en el lloc buit que ara ha quedat, amb la figura del Rei Joan Carles de Borbó, i faran la petició formal per la seva construcció, seguint aquesta sèrie de deliris que no respecten la identitat del país, ni la democràcia real que voldríem.
Primer es van preocupar perquè a Barcelona la Roja es pogués veure en pantalles gegants, cosa que no recordo per exemple en partits de la selecció catalana o d’altres esdeveniments, tot seguit van demanar la exhibició del trofeu del Mundial a l’Ajuntament i a altres localitats, com a símbol d’aquesta unitat imposada que volen per sempre. Ara demanen aquest monument amb personatges segons diuen de l’alçada del que signifiquen, i vol deixar de banda revisionistes i optar pel present. Ni franquisme, ni república, mi memòries històriques, ni amnèsies selectives, un reconeixement de la historia no de la memòria històrica, i per tant el Rei pels seus valors de democràcia i convivència es ideal. Precisament el president català, ha rendit visita al monarca, i li ha exposat la seva idea de nou pacte fiscal, i el pla per estabilitzar les finances de la Generalitat que son estructurals, alhora ha denunciat que l’anticatalanisme segueix venen a l’Estat.
Els deliris nacionalistes i rancis espanyols d’aquest regidor popular no tenen límit, la seva croada perquè tots ens identifiquéssim amb la Roja, sabent que la realitat aquí no es la mateixa que Valladolid per posar un cas, encara que ell ho deu veure igual, i que era una provocació, i que de fet els índexs de gent amb celebracions marca clarament les diferències, que ell evidentment vol ignorar, amb la seva tasca d’assimilació, el tour de la copa del món, volent barrejar política i esport, una cosa criticable quan ho fa qui no els interessa, i ara, desprès de més de 30 anys de la mort del dictador, i de suposada democràcia amb una anormalitat absoluta, encara hi havia aquest monument a la victòria del feixisme, i ens diu que simplement i tal com ha fet l’estat des de la mal anomenada transició, esborrem el passat i la historia, cosa que evidentment forma una identitat, i es un be preuat, i posem segons ell un exemple de democràcia i convivència com el Borbó. Suposo que deu oblidar que aquesta família el que ha fet a les terres catalanes des de fa 300 anys, que segurament també deu voler que ho oblidem, i posa un exemple democràtic, un personatge nomenat pel dictador, i imposat a les sagrades escriptures de la Constitució, oblidant que el règim legal abans del cop d’estat militar era una República, això per ell es un exemple de democràcia, i també ens parla de convivència, la que condemna un territori a un espoli i un menyspreu constant per afavorir la resta, i el que pronuncia frases com “el castellano nunca fue lengua de imposición”, en una clara mostra del seu tarannà i cinisme, o el que amb la seva funció de relacions internacionals mana callar un dirigent d’un altre estat sobirà. Aquest es el personatge que se suposa vol homenatjar el dirigent popular, i el qual hem de donar les gracies per la pèrdua de les nostres llibertats entre moltes altres coses.
En Fernandez Diaz sembla que encara no sap on viu, i pretén imposar una realitat feta per ell com si fos la realitat, i per si fos poc el seu tarannà democràtic, es demostra amb el seu posicionament contrari a la celebració de les consultes, tot un exemple del que n’ha sortit de la falsa transició espanyola, molt allunyat de qualsevol estàndard democràtic europeu.