ELS BERENARS DE LES PRESONS
Ahir hi va haver una sèrie de fets que son exemples perfectes dels representants polítics que tenim que patir, més que gaudir, com la queixa de De Gispert per la prohibició a Toni Strubell a entrar en un acte on havia estat convidat, la lliço d’Elisenda Paluzie a personatges com Salvador Alemany sobre el concert econòmic català, l’enèsima amenaça espanyola de complir dèficits les comunitats, sota l’avis de l’enviament d’homes de negre, o sense anar més lluny la votació de la resta de grups apart del govern català per tombar la retallada en forma de suprimir el berenar als presos, i alhora proposar mesures alternatives a les retallades reals. Tot un seguit de fets que demostren la nostra situació irracional.
Efectivament, la presidenta del Parlament eleva una queixa a la delegada del govern, com a protesta per la prohibició policial al diputat de Solidaritat Toni Strubell a entrar a l’acte presidit pels prínceps espanyols a Girona, quan havia estat convidat, amb una total manca de respecte institucional per part de la monarquia espanyola. Per altra banda en el Cercle d’Econòmia amb ponents contraris al concert econòmic, l’Elisenda Paluzie va reclamar a Salvador Alemany que ens els seus informes hauria de reflectir quin seria el dèficit fiscal i cupo desitjable per Catalunya en un concert econòmic com el del País Basc i Navarra, i va demanar si es racional romandre sota la sobirania espanyola, quan es podria anar directament a Europa. Espanya per la seva banda amenaça a enviar homes de negre a Catalunya, per assegurar que les autonomies faran tots els esforçós necessaris per complir la norma d’estabilitat, i revisar les seves pròpies estructures. Per últim el Govern es va veure obligat a fer marxa enrere en la supressió de berenars a la presó, i gràcies a la majoria de resta de grups, hauran d’assumir aquesta despesa, i es totalment contrari a les retallades alternatives que proposen.
Un cop més les forces policials espanyoles van demostrar el nul respecte a les institucions catalanes, i demostren clarament quin es el seu nivell respecte la seva estructura d’estat, institucions de joguina, el diputat Strubell ho va patir a les seves carns, i va veure astorat com la monarquia espanyola, una institució caduca i no democràtica impedia la seva entrada a un representant escollit pel poble amb una invitació per assistir a l’acte. La manca de democràcia d’aquesta institució es molt greu, i es un clar exponent del nivell espanyol. En el cercle d’econòmia veiem com els raonaments amb dades i clars exemples com el País Basc i Navarra sobre el concert econòmic topaven amb la intolerància de bona part d’aquest lobby econòmic català, mes preocupat de no perdre els seus negocis amb l’estat espanyol que en la prosperitat i futur del nostre país, fins hi tot amagant les dades més punyents en els seus informes, per no visualitzar tant clarament la vergonya que vivim, i no parlar d’abandonar la nostra submissió a Espanya, i mirar Europa. Per altra banda la portàveu del govern espanyol torna amenaçar a les autonomies, i l’enviament d’homes de negre, realment ja fa prop de 300 anys que els tenim aquí, per tant no ens vindria de nou, i més quan es pretén carregar tots els neulers a les autonomies amb condicions severes, i una disbauxa en el govern central, crec que si tant culpables son que modifiquin la constitució, i suprimeixin les autonomies, es ben senzill, no cal seguir aquesta comèdia per deixar les comunitats amb institucions buides de qualsevol poder. Per últim el tema de no permetre suprimir els berenars a les presons catalanes fa palesa la demagògia i cinisme d’alguns grups, ja que una mesura que era perfectament assumible i sense perjudicis per ningú , va caure en el populisme d’alguns grups per no permetre la mesura, i alhora criticar les retallades en sanitat o educació per exemple, que si son vitals. Crec que moltes persones, i no dins a la presó, no berenen mai i no tenen cap dèficit alimentari, no es pot caure en aquest populisme sense sentit amb la delicada situació on ens trobem.
En definitiva, una sèrie de temes que demostren contra que ens enfrontem, i que encara ens queda molta feina per fer, però no hi ha dubte que la fàrem.