ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL PSOE DEIXA LA SEVA FILIAL CATALANA AMB UN SOL MINISTRE

General
La remodelació engegada en el govern espanyol, per Zapatero, ha comportat la supressió del Ministeri d’igualtat i Habitatge, i el relleu en varis d’aquests, amb la substitució ja avançada de Corbacho a Treball, per incorporar-se a la cartera catalana, l’ascens de Perez Rubalcaba com a número dos espanyol, i amb la quota catalana tant sols amb la Carme Chacon, cosa que demostra per una part la submissió absoluta dels socialistes catalans a Madrid, i una representant que si alguna idea o objectiu te al cap, evidentment no son els nostres interessos. Les declaracions d’Iceta i la seva felicitat pels canvis, son un signe exacte de les diferencies de PSC i PSOE,  o sigui cap.

Efectivament, el cinisme de la Maria Teresa Fernandez de la Vega ha quedat enrere, i la promoció de Rubalcaba com a número dos es un fet. En Miquel Iceta ja ha aplaudit la renovació com un revulsiu necessari, i respecte la seva minsa quota, ens diu que ells no els interessa tenir un ministre a Madrid, i amb la presencia qualificada de Carme Chacon es sent satisfet, junt amb un gran govern per acabar la legislatura, al mateix temps ha lloat el molt bon acord de finançament contradient les previsions dels experts internacionals. Ens diu que mai Catalunya ha tingut tant autogovern i tant bon finançament, i s’ha mostrat contrari al grup propi a Madrid, ja que el model actual ha resultat molt beneficiós, critica a CIU, i la seva postura contraria al Pressupost general, i ho compara amb el rèdit que ha tret el PNB.
Zapatero ha tornat a enganyar al personal, cosa que no es novetat, i d’una petita substitució, s’ha passat a una reforma en profunditat, i tornant a la vella guàrdia del partit socialista per salvar els mobles, i intentar remuntar les enquestes desfavorables contra els Populars. Que la Chacon sigui la cara catalana del govern espanyol, dona una idea de la nostra situació, una persona que s’ha oblidat totalment dels interessos catalans des de la seva cartera ministerial, i que va demostrar la seva satisfacció per la sentència estatutària. D’altra banda que aquesta presència quedi reduït a un, dona idea del pes singular del PSC dins el PSOE, o sigui nul, i que demostra el criteri dels 25 diputats a Madrid, que simplement i ignorant qualsevol interès o posició catalana, demostren que simplement obeeixen les regles del partit socialista espanyol. Que Iceta amb un espoli fiscal brutal que enfonsa el país, i un estatut que havia de reforçar el nostra autogovern totalment enfonsat, i amb la lliçó que no es podrà avançar més amb el sistema autonòmic, ens digui que mai hem estat millor, i que ho rebli amb el model  que tenen de col·laboració ideal amb els socialistes espanyols com si fos un pacte acceptat per les dues parts, quan es una simple submissió sense diferències.
Aquestes son les receptes que ens volen vendre els socialistes catalans, que simplement han perdut el nord i s’han convertit, si es que no ho havien estat sempre en un annex del socialisme espanyol, i que amb aquest fals progressisme que gasten, per exemple han donat el seu veto a la regularització de la televisió catalana al País Valencià, ho han pactat amb els Populars endurir una llei antidemocràtica, com es la llei de partits, per evitar que el seu frau al País Basc no es pugui acabar.
En definitiva, un partit a la deriva que representa no voler defensar el nostre estat del benestar, i  les nostres llibertats com a poble.
 
 
 

.

  1. Bon dia, els catalanets tenim la mala costum de parlar massa del que passa a Madrid (un país estranger). Sembla que ens agradi parlar de les Espanyes, ens cofoia i ens fa sentir grans i ens permet pertànyer a un país important.

    A mi se me´n fot el que passi a Espanya i estic fart de TV3 i fer nostre els problemes d’altres països. D’aquesta manera no s’afronten a fons els problemes de casa i qui dia passa, anys empeny.

    Hi ha una dita que diu: “el major despreci és l’ignorància”, però els catalanet es veu que no la coneix.

    Perquè ens fixem tant amb Madrid? Perquè ens agrada saber el que passa? Perquè d’una vegada passem dels espanyols i ens dediquem a construir sèriosament el nostre país amb una visió extrapenisular i mundial, amb projecció internacional? TYenim por? No som capaços? Volem al nostre costat un pare protector?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.