EL POBLE I L’1 O
Allargar aquest sainet com ha fet Junts no deixarà en tot cas de constatar la mort d’aquest Govern. En definitiva la mort d’una manera de perdre 5 anys valuosos pel país contra precisament la voluntat de la gent.
Demà es el cinquè aniversari del dia que el poble va decidir. Una ètapa que per trencar el relat espanyol, seguit escrupulosament pels nostres partits amb tota la seva xarxa de tertulians, mitjans i hooligans diversos i que ens diu pràcticament que aquell dia no va passar res i que la independència és impossible. Ara cal recordar que en aquell temps la societat va prendre un camí que els seus partits acomodats a l’autonomia espanyola van haver de seguir, van anar junts per primer cop o com a mínim ho van fer veure, van aconseguir la majoria al carrer i a la cambra parlamentaria, van fer unes lleis per donar cobertura legal i trencar amb el Règim del 78 per primer cop, i finalment van donar la paraula a la ciutadania que va respondre com mai amb el resultat d’una majoria molt clara a favor de la independència, tot un exercici democràtic impecable.
A partir d’aquí i amb el pas definitiu a la cantonada, els nostres representants no es van atrevir i la història la sabem tots fins avui. Per tant la independència es perfectament possible, però l’aplicació del 155 amb les portes obertes de bat a bat pels nostres partits i la col·laboració posterior i submissió sense límits ha buidat de poder les nostres institucions, i ha demostrat un cop més el nostre paper a l’Estat espanyol autonomic i les possibilitats de reixir que queda demostrat amb aquest fals discurs social que no es pot aplicar en el context actual i sense totes les eines i recusos que te un Estat, un altra mantra que cal combatre.
Una generació de polítics que han posat el seu futur personal i dels seus partits per davant de la gent que representen, anan en direcció contrària a la que el poble els ha dirigit. Un cop constatat malauradament aquesta realitat, ara toca el poble tornar les coses al seu lloc, ja ho vam fer un cop i ara una bona part del camí ja està fet, per tant es factible i de fet l’ùnica via per fer complir la voluntat democràtica.
No haviem previst diverses coses, però la pèrdua dels nostres partits durant aquest procès molt menys. Toca reivindicar l´1 d’octubre, reclamar la via única per aconseguir la implementació dels seu resultat i que no passa per cap acord amb l’Estat que mai existirà i cal retirar el suport aquest obstacle en que s’han convertit el tant desitjat 52%.
1 O és el camí i cal arribar al final.