ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL GEST I LES REACCIONS MISERABLES

La declaració de l’esquerra abertzale en la persona d’Arnaldo Otegui demanant perdó a les víctimes de la violència d’ETA, es una nova fita que qualsevol Estat valoraria en la seva gran mesura, cosa que evidentment l’estat espanyol amb la seva línia no farà mai.

Escoltar aquest històric dirigent dir que sent el dolor i que mai s’hauria d’haver produït el mateix es un pas molt important. Ara 10 anys més tard del procés de solució del conflicte armat, un nou pas que arriba de la part abertzale. No hi ha dubte que aquesta aposta radical per la via democràtica, i el reconeixement de les víctimes en qualsevol Estat seria un fet cabdal, però Espanya es diferent i nomes cal veure les reaccions de la classe política espanyola.

Escoltar els dirigents de la part dreta dient que es una broma macabra i demanant un cop més una mena d’humiliació pública demanant perdó, inclus infravalorant la figura d’Otegui diuen condemnat per terrorisme, res diuen de la resolució europea anul·lant la seva condemna. De fet la seva actitud no ha canviat, aquesta no ha fet absolutament res per resoldre el conflicte al País Basc i de fet encara existiria ja que la seva aportació nomes ha estat demanar la rendició total i punt. Per la part socialista una reacció tèbia que no fa per un Govern vertaderament democrata. Escoltar segons quins mitjans atiant aquest odi i prepotència de superioritat moral no hi ha dubte que fa vomitar.

Tanmateix, i si parlem de perdó, l’exemple es l’esquerra abertzale. Jo encara no he escoltat perdó a les víctimes torturades pels GAL de Felipe Gonzalez i evidentment no ho faran. Tampoc he escoltat perdó per tots aquells que encara no han condemnat el franquisme i les seves atrocitats deixant la seva visibilitat amb els símbols corresponents com veiem sovint, monuments i actes que en qualsevol altre lloc del món democràtic serien impossibles. De fet no he escoltat perdó per les víctimes enterrades als vorals de les carreteres, recordo el segon lloc del món desprès de Cambodja, tampoc per protegir els torturadors i elements vius del règim dels Tribunals fora de les fronteres, tampoc he escoltat perdó per protegir una esglèsia catòlica en un país definit com laic i on gaudeixen d’uns privilegis que altres no tenen, tampoc per haver mantingut unes estructures corruptes provinents del franquisme i que no s’han renovat i molt menys per enviar les forces policials a utilitzar la violència contra els votants catalans i posteriorment perpetrar un cop d’estat en forma de 155 a les institucions i posterior repressió que encara dura.

Tot això i moltes coses més no he escoltat cap paraula de penediment i petició de perdó, i aquest son els que rebutgen el perdó de l’esquerra abertzale. Un cinisme sense límits i uns miserables sense escrúpols.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.