EL DRET EXCLUSIU DE DECIDIR
Joaquim Coll, cofundador de la plataforma unionista Sociedad Civil Catalana ens parla de coacció en el procés sobiranista, de consulta sempre traumática i dolenta i d’una immensa majoria de catalans que no están per la secessió. Aquest es el tarannà d’una associació que sembla entén la democràcia com una imposició, amb aquests arguments poca cosa queda per dir.
Efectivament, en Coll, diu que els catalans fa moltíssim que som espanyols, curiosament es historiador, i parla de que el referéndum es traumàtic i dolent ja que obliga a escollir entre dues identitats. Considera la consulta una irresponsabilitat, ja que no es podrá celebrar, per tant es un engany amb un dret a secessió que no tenim, i no te ningú. Considera que amb la independència tots hi sortiríem perdent i la solución es precisament al contrari. Espanya la considera amb una textura federal que nomes li falta el nom. Defineix Catalunya com una societat malalta políticament, ja que hi ha diferents graus d’espanyolitat que no s’han reflectit a les urnes.
No hi ha dubte que qui te el pensament únic per bandera, considera una societat sense capacitat per decidir, ja que corre el perill que la seva opinió no sigui coincident amb la seva. Per tant parla de coacció el fet d’exercir els mínims democràtics de decidir d’una societat. Ens diu que fa moltíssim que som espanyols, com si això fos un argument vàlid, suposo que fa temps que mengem amb plats rodons, però això no treu que un dia mengi amb uns plats quadrats.
Es curiós parlar d’una consulta amb termes de traumàtic i dolent. De fet suposo que Suïssa per exemple amb moltes consultes durant l’any a nivell local i nacional deuen ser carn de psiquiatra. Parla amb rotunditat de que no es pot celebrar i de drets que no te ningú, aquest baix nivell democràtic ja es preocupant, ja que qui es aquest personatge per decidir sobre tota una societat i els seus drets, això te un nom molt clar, i s’allunya molt de la democràcia.
Sembla que faci burla de la gent, quan qualifica Espanya com federal sense el nom, quan tothom sap que camina en dirección contrària sense aturador, i alhora parla dels graus d’espanyolitat que no s’han reflectit a les urnes, posant un altre cop en dubte la capacitat de la gent.
Finalment ho redueix tot a un procés identitari, cosa que demostra que no ha entés res encara. A diferencia del seu tarannà impositiu, el projecte independentista i el nou estat català com no pot ser d’altra manera respectarà cada identitat, ja que es un be intransferible individual que no canviarà.
En definitiva, un cop més veiem com es qüestiona la democràcia i els nostres drets com a poble amb arguments ridículs i sense un mínim, i una entitat amb una finalitat molt clara, el seu dret exclusiu a decidir.
hi trobo a les frases de l’unionero algunes expressions exrtraordinàries, en repassaré algunes.
No tenim dret a secessió. Bé, segur que el legalisme actual no el reconeix però sempre he pensat que el dret es sustenta de manera primària en la força, força que una societat de llibertats empra d’una manera i una societat dictatorial empra d’una altra; però no seguiré per aquí que és un tema que dóna per un debat ben llarg. En tot cas vull dir que, en última instància, tenim dret a la secessió si som capaços de defensar-la. A més que hi tenim dret simplement pel que significa ser lliure.
Una immensa majoria dels catalans no està per la secessió. Déu ens lliuri dels l·lluminats que coneixen la voluntat dels que no expressen la seva voluntat. Aquest home mostra tics totalitaris.
El referèndum és dolent perquè implica triar. Un argument que sens dubte fa les delícies dels dictadors de tot el món, ells ja trien per nosaltres.
La societat catalana esta malalta perquè hi ha opinions que no es reflecteixen a les urnes. Sí, les seves, o les d’en Franco, o les d’en Primo de Rivera, o les de tants dictadors que ens volen salvar de la malaltia de les nostres opinions.
Bé, cal dir res més per que quedi clar que aquest home defensa una dictadura?, i el que és pitjor, per a ell el règim actual ja s’hi assembla prou a allò que vol.
I quan dius que no ha entés res t’equivoques, sí que ho ha entés però deforma la realitat per a presentar una caricatura favorable als seus interessos. No són tontos que no entenen la realitat, són males peces que volen imposar-se i prou.