ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL CINISME DE MONAGO NO TE LÍMIT

General
El president extremeny te una gran capacitat de cinisme, i encara que sembli impossible es supera a cada setmana que passa. Ara ens diu que un finançament particular català no seria bo, ja que la resta de comunitats deixarien de rebre 16 mil milions d’euros, quina casualitat, si es la xifra de l’espoli fiscal, precisament el que denúncia per perdre un 12% dels seus ingressos amb els impostos catalans. Es a dir espoli es igual a no cobrar els impostos catalans. Això s’en diu donar un nou tomb a les teories econòmiques. De fet en Francesc Puigpelat ho explica perfectament, i com diu ell, algú encara dubta de que la tercera via es morta i enterrada.

El PP reconeix del dèficit fiscal!

Francesc Puigpelat

Sí, sí. El titular d’aquest article és rigorosament cert. Si algun lector encara no se n’ha assabentat, és perquè no és Alicia Sánchez-Camacho qui l’ha reconegut, sinó… el PP d’Extremadura. Ja és penós, que els populars catalans (com els Ciudadanos) es neguin a reconèixer l’evidència, i hagin de venir Monago i els seus camarades d’Extremadura a esmenar-los la plana. El PP extremeny reconeix un dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros, és a dir, entorn a un 8,5% del PIB català.
 
Tot això, el PP d’Extremadura ho ha posat per escrit en una proposta de resolució presentada al parlament regional, que té com a objectiu evitar que Catalunya disposi d’un finançament amb quota, és a dir, estil concert basc. Segons el text, si Catalunya tingués el concert, “suposaria que la resta de comunitats del règim comú perdrien fins a 16.000 milions d’euros l’any”. La notícia es comenta per ella mateixa. A més, el PP afegeix que la limitació de la “solidaritat” catalana suposaria un “espoli fiscal” (!?) per a Extremadura, ja que la comunitat perdria fins a un 12 per cent dels seus actuals ingressos .
 
La barra del PP extremeny és d’antologia. Titlla d’”espoli fiscal” no el fet de pagar impostos, sino el fet de… no cobrar els impostos que venen de Catalunya! I tot això, després de la barra del president Monago, en tres etapes. Primera, afirmar que Catalunya pot tirar endavant gràcies a que Extremadura paga el seu rescat. Segona, ser l’únic president d’Espanya que abaixa els impostos. I tercera, ser el cap de l’executiu va presentar fa uns mesos unes balances fiscals totalment surrealistes en les que intentava demostrar que, en realitat, Extremadura paga i Catalunya cobra.
 
Tots aquests deliris, és clar, han acabat quan Monago ha vist les orelles del llop. És a dir, en el moment que el dirigent del PSOE Ramón Jáuregui ha fet una crida a explorar la possibilitat d’alguna mena de concert a la basca per a Catalunya. Aquest és l’origen de la proposta de resolució aprovada pel PP extremeny i que rebrà el suport del parlament regional. Suposo que, a tot plegat, a la Camacho i companyia, que sempre defensen al Parlament català el dèficit fiscal és una fantasia nacionalista, es quedaran de pasta de moniato.
 
Però més enllà d’il·lustrar la insondable barra extremenya, aquesta notícia té on corol·lari important: que la tercera via és morta abans de néixer. Si Jáuregui o qualsevol altre gosa presentar alguna proposta mínimament acceptable de federalisme fiscal, se li tirarà a damunt, de forma unànime, l’Espanya subvencionada. Primer, Extremadura, la que més. I, a continuació, Andalusia, Castella-La Manxa, Castellà i Lleó, Galícia, Astúries, etcètera. Algú dubta que és mil cops més fàcil la independència que arrencar a Espanya un acord fiscal just?

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.