DEMANANT EL PERDÓ
La frase del Conseller Campuzano dient que el Govern espanyol està disposat a indultar quei quedi fora de l’amnistia, defineix perfectament el nivell d’ambició d’un Govern que li queda molt lluny resoldre la independència.
Ens diu que no hi pot haver mai una llei blindada al 100%, i que el Govern espanyol està obert a indultar els que no estiguin inclosos, afegint que això ho sap tothom ja que volen tancar la via de la repressió definitivament. Ens parla que les lleis estan sotmeses sempre al control dels jutges en la seva aplicació i acusa Junts de ser irresponsable pel seu vot negatiu. Diu que el gen convergent dins Junts ja no existeix sinó el tema s’hauria resolt fa temps i ja s’hauria pactat.
Aquesta defensa de la Justícia amb una mitja veritat no es de rebut, aquesta sabiem ahir mitjançant la seva comissió d’Ètica que els magistrats poden manifestar-se contra l’amnistia i les decisions del poder legislatiu quan considerin que està en perilla l’Estat de Dret i la independència judicial, defensant el seu dret a manifestació. Aquests que han reinterpretat el paper del poder judicial en una democràcia, que no es altra que aplicar les lleis que realitza el legislatiu, en cap cas oposar-se a aplicar-les fins hi tot abans que siguin una llei i molt menys a manifestar opinions polítiques, ja que el seu principi de neutralitat hauria de ser la garantia pels que son jutjats i això en cap cas ho compleixen com hem vist amb els judicis del procès i la farsa que han protagonitzat.
Una llei no pot estar blindada, però ha de ser executada no hi ha dubte, el poder judicial no pot interferir el legislatiu en una democràcia normal. El Conseller confia amb aquest poder corrupte, i ens diu que el Govern espanyol ja te previst els indults, una promesa més que si mirem el currículum no seria pas de fiar i molt menys de donar-ho per fet, quan son instigadors i col·laboradors d’aquesta repressió des del minut zero fins avui. De fet admetre culpabilitats amb un indult imaginari, es admetre que el 2017 va ser un delicte i no un exercici de democràcia que es el que era. El típic discurs de la submissió demanant perdó per desobeir l’amo tant català per desgracia.
El Govern hauria de triar entre si vol estar amb el poble o amb la repressió i formar-ne part. Malauradament ja veiem que han triat la segona opció i per tant son un obstacle a combatre per retornar el poder al poble.
Demanant el perdó.
.