Molt es parla aquests dies sobre els paralelismes entre l’aspiració catalana i la situació a Ucraïna, especialment a Crimea i el seu referèndum d’annexió a Rússia dins d’un context ple de irregularitats i on la legitimitat o no de cada esdeveniment es més que dubtós. No cal dir que allà on la violència, el conflicte i el caos es el rei, ràpidament son exemples que sembla son d’una similitud amb nosaltres total, en canvi i ves per on casos com Escòcia per posar un de mil exemples mai son posats al nostre costat.
Realment el cas que ens ocupa ja be de lluny, trobem un President com Ianukovitx escollit democràticament, però amb tuf de tupinada i que ha anat fent d’aquest govern un caos de corrupció i allunyament de la societat. Un acostament a la Unió Europea que ha xocat frontal ment amb els interessos russos que no ho poden permetre. Una escalada de tensió que amb la revolució de la gent a l’estil de la revolució taronja, i on malauradament la violència, i els grups feixistes han trobat un bon caldo de cultiu ha lograt fer fugir el govern constituït i formar un nou Govern que amb el seu acostament a Europa ha fet que Rússia a la regió autònoma de Crimea de majoria pro-sovietica hagi desplegat el seu exèrcit per controlar el territori sense fer cas de Kiev, i on el Parlament del lloc amb la presència tant sols dels diputats pro-sovietics hagin aprovat l’annexió a Rússia i convocat un referèndum de confirmació del fet amb menys de dues setmanes de marge i per sorpresa de la sempre inútil en qüestions internacionals Unió Europea, la sorpresa americana amb gestos de cara a la galeria que no arribaran a res més, i la victòria de Putin que sense escrúpols compleix el seu pla a la perfecció i dona cobertura a la seva flota a Crimea.
Com podem veure, una llarga llista de il·legalitats que van des del nou Govern a Kiev, fins la invasió del territori per tropes russes, fins a una sessió parlamentària escapçada i preparada per aprovar un fet totalment fora de lloc i finalment un referèndum sense cap garantia real i totalment dirigit per la seva finalitat.
Aquesta es la situació a grans trets i que com podem veure no te res a veure amb el dret a decidir, amb el dret d’autodeterminació dels pobles, amb la pulcritud democràtica, o amb les garanties de que la societat del territori serà lliure i amb unes condicions normals per afrontar decisions que els afecten d’aquesta manera. Per tant res a veure amb Catalunya.
Com ha dit el President Mas res a veure amb el nostre procés. Més semblances podríem trobar amb les actituds russes i les de l’Estat espanyol salvant les distàncies, imposició i defensa de la unitat territorial en clau catalana i intentant assimilar conceptes i situacions que res tenen a veure amb la dosi de cinisme corresponent.
En definitiva, dret a decidir si, imposicions sense cap legitimitat i garànties no.
I ja poden sortir juristes dient que abans és la democràcia que les lleis, i que Europa farà costat a la democràcia que vulgui qualsevol territori, i que si patatim i patatam… Però ves per ón, que quan un parlament diu de fer un referèndum per votar l’autodeterminació, va la UE i els EUA dient el contrari: que abans són les [suposades] lleis que el dret d’autodeterminació. I si no, sempre poden sortir amb els arguments que vostè utilitza per adjectivar la situació viscuda a Ucraïna o a Crimea per negar el dret d’autoderminació a qualsevol nació (o part d’ella, com ara la Comunitat Autonòma de Catalunya).
Atentament
“Per la seva banda, el president dels Estats Units, Barack Obama, ha assegurat que el referèndum de Crimea ‘viola la constitució ucraïnesa i la llei internacional’.
Quan les barbes del teu veí….