ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

COSES DE LLENGUES VEHICULARS I ANTISOLIDARITAT

Sense categoria

El tribunal suprem espanyol ha fallat contra la Conselleria d’Educació, amb el contenciós que tenia amb dos pares  d’alumnes que demanaven el castellà com a llengua vehicular pels seus fills, emparant-se amb la sentència del TC sobre l’Estatut català, per un altre costat la SGAE, es vol embutxacar part del pot solidari per la marató de TV3, en concepte de drets d’autor pel CD, i per les actuacions en directe en el programa sense cap tipus d’escrúpol.

Aquest tribunal espanyol atent la demanda del dos pares d’alumnes de secundària i de primària en centres concertats catalans, en concepte de que el castellà fos llengua vehicular de manera equitativa amb el català, en primera instància la Conselleria s’hi va negar, assegurant que el català es la llengua vehicular de l’ensenyament, tal com diu la llei de Política lingüística, El Tribunal superior de Justícia de Catalunya va donar la raó a la Conselleria, però el recurs dels dos pares ha anul·lat aquestes sentències, i exigeix que es garanteixi el castellà com a llengua vehicular en els centres amb finançament públic. Això contradiu la legalitat de la immersió lingüística, i també exigeix a l’escola si els pares ho demanen, totes les circulars i documentació en castellà, afirmant que el fet de ser llengua pròpia no pot ser en detriment del castellà. Per un altre costat, la Societat General d’Autors i Editors espanyola, vol embutxacar-se part del pot solidari de la Marató de TV3 pel concepte de drets d’autor del CD, i per les actuacions en directe que varen ser totalment altruistes, aquest any les lesions medul·lars i cel·lulars adquirides eren les protagonistes, i la recaptació va ser record amb 7350000 euros, del quals 45000 son reclamat per aquesta associació espanyola.

 

Sentència molt perillosa per la vitalitat ja de per si complicada del català, un atac directe al moll de l’os d’una llengua sense cap suport de cap estat, i que sobreviu amb dificultats sense lleis que l’emparin, i moltes que directament li van en contra. La immersió lingüística es un sistema lloat moltes vegades a la Unió Europea, i que garanteix el coneixement de la nostra llengua, alhora que els alumnes d’ESO acaben amb un nivell igual o superior de castellà que l’Estat, però aquesta normalitat ha estat  condemnada per la retallada estatutària, i el Tribunal espanyol, i veurem que a pesar de que els nostres polítics han mirat cap un altre costat amb tot el cinisme, ja que son sabedors de la gravetat de la situació, les sentències aniran donat la raó a aquest nacionalisme espanyol que res vol saber de fets diferencials, ni de identitats diferents, el fet de llengua pròpia per ells no significa res, 1000 anys d’una llengua original d’un territori a les escombraries, per imposar un altra aliena a la comunitat, i imposada des del començament amb el Decret de Nova Planta, i fins els nostres dies per convertir el català, simplement la nostra llengua, en una anècdota folklòrica, i una substitució calculada de l’única llengua que reconeix i protegeix l’estat per damunt de tot. Qualsevol intent simplement per igualar les dues llengües en un àmbit concret, es vist com una atac a controlar des de Madrid, se’ns dubte la llengua també ens demana un estat propi, si no volem veure com es mor definitivament. Per la seva banda les SGAE actua com una associació sense cap tipus d’escrúpol, i amb un afany recaptatori sense precedents, es simplement immoral cobrar una quota per uns guanys destinats a una causa tant noble com l’anomenada anteriorment, i on a més els artistes s’han prestat a col·laborar desinteressadament, però ells no, porten aquest espoli a límits intolerables encara que sigui per humanitat.

 

En definitiva aquests son els fets, i aquest es el camí de l’autonomisme espanyol amb totes les seves conseqüències, nosaltres tenim l’ultima paraula.

 

 

  1. M’agrada que ens fotin canya. M’agrada que treguin la part més profunda i dura de Castella. M’agrada que se’ns moquin a la cara i ens donin pel cul. M’agrada veure com els nostres catalanets politiquets s’acovardeixen i miren cap a la seva cadira. M’agrada com el catalanet acomodat s’esgarrifa pel que passa però no es mou del sofà.

    Tot plegat, m’agrada perquè tinc l’esperança que tota aquesta ofensiva al més pur estil castellà de l’edat mitja desperti i uneixi als catalans.

    Salutacions.

Respon a gabriel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.