ALBERT CORTES MONSERRAT

La veritat es que en aquests moments les dues forces sumen la majoria al Parlament, i què perfectament podrien fer una declaració unilateral d’independència, clar que primer ho haurien de portar com objectiu principal en els seus programes electorals, comprovar el número de diputats, i un cop validat per la població, posar-ho en pràctica. Malauradament, i a pesar de les declaracions que sentim, i més que en sentirem com més s’apropin les eleccions, els dos partits ho tenen molt allunyat de les seves ments.

El president de CIU Artur Mas, condiciona la resposta unitària del Parlament a una sentencia negativa del TC, amb el compromís del PSOE-C que voti el mateix a Catalunya que a Madrid amb total garantia, per la seva part en Joan Puigcercos per ERC, davant la pregunta de si el tercer tripartit ja esta pactat, no diu  que no, però falta que sumin, i també adverteix que nomes farà governs amb partits que votin el mateix a Catalunya que a Madrid, i en canvi les condicions canvien si es amb CIU, a la que demana que digui que vol la Independència, i signaria el pacte.

Realment la proposta de Mas es fer volar coloms, ja que ell sap que el PSOE-C com be demostrant des de fa molts anys, es un apèndix mes del PSOE, en forma part i la seva prioritat en aquests moments es ser fidel a Zapatero i els posteriors líders espanyols que vinguin, a més es molt sospitós quan els hi pregunten per quina serà la seva posició si la sentencia es negativa, sempre treguin allò de no posar-se la bena abans de la ferida, ja que la seva posició serà molt clara, acatar la sentencia i fer-la el màxim de digerible possible, per tant la demagògia aquesta de la unitat es totalment falsa i interessada, en tot cas haurà de ser una resposta majoritària, què es el que guanya en les democràciesm ja que els unionistes mai votaran res en contra de la legalitat vigent espanyola, definitivament CIU haurà de triar Catalunya o Espanya, ells decideixen.

Pel que fa a en Puigcercos, sembla confirmar el que es un rumor amb veu alta en forma de continuar si sumen la coalició electoral, i seria bo com sembla els tres partits van assumint que serà així, perquè els electors puguin decidir amb mes fonament. La incoherència un cop més fa estralls en aquest partit teòricament independentista, i a la practica un seguidor del peix al cove i la cultura de govern, ja que la condició al PSOE-C ja sap que es impossible, i no sembla que els hagi importat gaire en les dos primeres edicions del tripartit on  els canvis de criteri aquí i a Madrid han estat força vergonyosos, per part dels inexistents 25 diputats socialistes a la capital espanyola. En canvi les condicions canvien, cosa poc seriosa si es tracta d’un altra partit, i exigeixen que porti l’estat propi sota el braç, quan que jo sàpiga Esquerra mai n’ha fet el punt número u en el seu programa, i mai ha estat la condició indispensable com per altra banda s’espera d’un partit independentista per fer qualsevol pacte.  

Crec que primer s’ha de predicar amb l’exemple, i la fidelitat a un projecte creïble, i desprès poder exigir als que mai han abraçat aquest tema directament i que no ho faran si l’exemple a seguir es el d’Esquerra, o sigui gestionar les engrunes, fer cortines de fum sobre els avanços amb l’autogovern, i fent valida aquella teoria d’en Miquel Iceta que els catalans ja decidim cada quatre anys des del 1977, però com diria aquell, no es això companys, no es això.

.