AVERGONYINT LA LLENGUA
Com sabem, els nostres partits son simples empreses pel seu lucre i poder alienes al que se suposa seria la seva funció i dependència com es la gent. Ni tant sols la nostra llengua es mereix la seva defensa per damunt dels vots i així vivim situacions esperpèntiques que no haurien de sorprendre a ningú.
De tant en tant veiem fets com la resposta d’un comic israelià amb una actuació a Catalunya i que s’ha fet viral per vergonya aliena nostra. De fet va amb la línia de la idea que bé de l’Estat i de gent no integrada entre nosaltres que creu que el català el parlem per molestar. Aquest artista dins el seu xou i amb conversa amb una espectadora, on li pregunta si viu a Barcelona i la resposta es que malauradament viu on la gent només parla català, a l’interior de Catalunya, ell sorprés li diu que el problema es seu, ja que no pots anar a un lloc i queixar-te perquè la gent parla l’idioma que representa que ha de parlar. Li posa l’exemple, que si va A França, també es queixarà perquè parlen francès. De fet per si no fos poc ella es traductora i el còmic li diu que l’únic motiu pel qual tens feina és perquè ells no parlen anglès. Com podeu veure tot molt surrealista i que nomes passa per les nostres actituds, i sobretot per la desprotecció oficial que patim i la compra de discursos que enlloc del món serien presentables i beneïts pels nostres partits que sempre vull recordar en un Estat independent defensaven el castellà i el català en igualtat d’oficialitat. Com deia aquell no fa falta dir res més.
Uns despropòsits i un auto odi que també veurem en el món del cinema i els premis de l’Acadèmia Catalana, els Gaudi que s’entreguen aquest proper cap de setmana i on encara ningú sap quin criteri s’utilitza per determinar que l’obra es catalana, i malauradament l’essència que seria la llengua no sembla que en sigui un. Hem vist en anteriors edicions on obres en castellà guanyen premis i la presència del català es minoritària sense cap escrúpol. De fet sembla que si l’èquip és català o els diners surten d’aquí ja n’hi ha prou, i això es un altra perversió, que no fa res més que confirmar aquesta despreocupació per la nostra llengua per part del sector públic i on per exemple les subvencions son atorgades sense cap consideració en aquest criteri i així en trobem en publicacions o empreses que menyspreen el català i de pas no compleixen amb les teoriques lleis de fireta que tenim, però tenen premi.
Son nomes uns exemples, però això es el que tenim.