ASSASSINAT SENSE CÀSTIG
Ja l’havia vist abans, però aquest dissabte veient la pel·licula que explica la història de Salvador Puig Antich, commemorant el 50 aniversari del seu assassinat a mans del règim franquista, no puc més que recordar que no hi va haver càstig pels culpables i que les similituds amb el règim actual son massa properes.
En Salvador s’ha convertit en un símbol de la lluita antifranquista, arrestat per la seva pressumpta autoria de la mort d’un policia, va gaudir d’un fals judici on totes les proves que el deixaven en llibertat van ser ignorades i on la mort de l’hereu del Dictador Carrero Blanco a mans d’ETA el va convertir amb carn de venjança d’un règim agonitzant i que no va escoltar cap veu internacional per complir la seva condemna a mort el 1974, sent el darrer executat pel “garrote vil”.
La falsa transició, queda en evidència per cassos com aquest, on ni el botxí, ni els comandaments i càrrecs que van signar i partipar en aquella condemna han sofert mai cap judici, ni han pagat pels seus crims. De fet el 2014 des d’Argentina es va demanar l’extradició d’alguns càrrecs franquistes relacionats amb el cas per procedir al judici, i com sempre l’Estat es va negar a la seva sol·licitud protegint aquests assassins sense cap vergonya.
Les similitud entre aquest cas i el més recent en el procés català és clara, una nova persecució utilitzant la policia per usar la seva violència contra la gent, i un judici fals en el fons i en la forma com el que vam veure amb els nostres polítics, els mateixos tics, els mateixos objectius, la mateixa pudor de naftalina i la mateixa indefensió d’una societat contra un règim amb uns objectius molt clars i amb total impunitat. Les mateixes institucions reconvertides, però ocupades per hereus del règim del terror. El rentat de cara a substituit la pena de mort per condemnes que castiguen la llibertat d’expressió com el cantant Pablo Hassel encara privat de llibertat o la mateixa democràcia amb el món independentista que algun d’aquells hereus que parlava ha convertit en terrorisme per art de màgia i en uns fets únics a la Unió Europea.
La mort de Salvador, segur que va servir per despertar consciències i per accelerar la fi d’algunes conductes, però malauradament Via Laietana segueix en peu, monuments del franquisme segueixen alçats, moltes institucions simplement han canviat de nom, els morts son als vorals de les carreteres, els herois segueixen sent herois i les víctimes segueixen sent culpables. En definitiva una actualització del mateix règim.
Assassins sense càstig.