ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ARA TOCA EXERCIR EL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ

General
 

Les paraules del president sonen molt afinades, i amb una melodia cada cop més completa, parla d’exercir el nostre dret, d’una consulta amb autorització o no de l’Estat, cosa que ja es un canvi de mentalitat ,i un avis clar que la partida es disputarà nomes a Catalunya, i un cop d’efecte que jo crec l’honora com la no presentació de la seva candidatura un cop assolit l’Estat per evitar suspicàcies. Ara cal veure els programes electorals, i quines son les seves prioritats, i haurem completat una nova fase d’aquest procés accelerat que amenaça en passar-nos per damunt.

 

El president desprès d’anunciar els propers comicis, de fet era l’única via de sortida, ja que sense diners a la Caixa, amb un cop de porta de l’Estat a qualsevol entesa i millora de les nostres condicions, i dos milions de persones amb una consigna clara a la seva orella, el tema era cantat. Vol que els ciutadans decideixin, i la pilota tornarà a ser al nostre terrat, no hi haurà excuses. Com deia abans l’honora el seu anunci de no presentar-se com a candidat a president del futur estat, cosa que desmenteix les acusacions de Herrera de voler aprofitar el seu benefici personal abans que el país, ha parlat de joc net i transparent, i em sembla una bona manera de demostrar-ho, i amb un objectiu clar. Ha dit un altra cosa que ja fa temps que molts pensem, com que els catalans podem ser amics de tothom, però mai a canvi de deixar de ser catalans, cosa que hem fet en moltes ocasions fins ara. Ha desmentit aquesta falsedat malèvola de la partició de Catalunya en dos, cosa que com sempre he dit es veu que nomes passa quan guanya la independència sobre la dependència, i no a l’inrevés, cosa i fenomen a estudiar per cert. Un poble que es reivindica a ell mateix i que pot decidir, es el poble més unit que hi pot haver, deixant de banda llengües, cultures, races o sentiments. També trobo encertat no fer cas al president espanyol per portar ara el pacte fiscal a les Corts espanyoles, ja n’hi ha prou d’humiliacions, si no han entès el nostres missatges, la pedagogia s’ha acabat, es un problema ben seu. Per part del bloc espanyol de la cambra apel·len a la por com a únic argument, i la inviabilitat del nostre estat que patiria tots els mals, potser obliden que cap estat nou li ha succeït això, i la majoria d’ells amb molt menys potencial que el nostre, doncs a qui volen enganyar. Per part socialista nomes defensaran un referèndum legal, però que no ho veuen que l’Estat espanyol mai el deixarà fer, ja que la seva democràcia no contempla donar la paraula a la gent per decidir el seu futur, i nomes contempla amb l’aprovació dels dos partits majoritaris, el seu inclòs, la imposició d’unes lleis rígides, dirigides inamovibles. De fet el voler si o si fer la consulta, ja es una prova de la determinació, i de no caure amb un nou pla Ibarretxe i les seves conseqüències, de fet es veure per fi que la clau democràtica la tenim nosaltres, aquesta si, i no necessitem anar-la a buscar a cap lloc, com passa amb el tema econòmic. De fet des de l’Estat ens diuen que l’avançament electoral es el reconeixement d’un fracàs i no es pot traslladar la responsabilitat als ciutadans. Segurament no sap que el fracàs mes sonat es de l’Estat espanyol, i el seu poc respecte a qualsevol diferència i el seu particular concepte democràtic que no pot traspassar responsabilitat de decidir a la societat, ja que diu aquesta es dels polítics, això em sona més a dictadura que altra cosa, i també a desesperació per no saber tallar un procés que Catalunya per sorpresa ha començat, i sembla que ja no te aturador, com per altra banda reflecteix la premsa internacional, saben que estant a punt de perdre la batalla, i mai hem estat tant aprop de la victòria final. Ara cal veure els programes electorals i la seva claredat, i actuar amb conseqüència.

 

 


  1. Bones Albert,
    en Mas m’està sorprenent. Planteja les coses de forma decidida i serena, com un autèntic lider d’estat, encara que conserva la clàssica ambigüetat de CDC: jo encara no li he sentit dir la paraula independència, però si estat propi.
    L’estat espanyol segueix com sempre, innamovible, intolerant i amenaçador, amb cants de sirena quan ja no té credibilitat. I els socialistes amb una proposta de federalisme que no és acceptada per tot el PSOE i que no és garantia de res.
    Sobre un possible referèndum d’autodeterminació crec que una carta important a jugar seria la participació i supervisió de la ONU, a petició catalana, que podria deixar sense efectes els més que segurs impediments espanyols, amb una legalitat antidemocràtica feta només a la seva mida i per tant, rebutjada pels catalans.
    Salutacions.
    Jordi

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.