ANEM PER FEINA
Avui llegim a molts mitjans els termes historic per descriure el primer cop que es parla català al Congreso a Madrid i pràcticament o equiparan a la independència, sobretots els mitjans més autonòmics. Un nou parany que hem d’aturar.
La normalitat mai pot ser un èxit quan es triga 45 anys a fer-la possible com es el cas del reconeixement de les llengues fora del castella a Espanya, i per tant el context es molt important. La reacció cavernaria de la dreta espanyola es el sentiment prioritari dels partits espanyols, la teorica esquerra simplement s’empassa el gripau sense creure amb ell en aquest cas per configurar la Mesa de la cambra, res més. Nomes cal recordar recentment l’antiga presidenta Batet com gaudia amb el seu odi a la llengua catalana tallant micros i advertint com tots els seus predecessors. Aquesta qüestió serien els mínims d’una anormalitat fins el dia d’avui. A Europa ja hem vist que de moment no han aconseguit l’objectiu i dubto que ho vulguin fer, ja que no es la seva intenció ni ho han volgut mai.
Ara tocaria negociar per la investidura i aquí hi ha una qüestió central i que no es l’amnistia, és l’autodeterminació i on els Acords de Divendres Sant a Irlanda poden ser un referent, ja que la paraula la va utilitzar la ciutadania i una part segueix formant part de Gran Bretanya i l’altre es un Estat d’Europa. Això es el moll de l’os. No podem perdre més el temps amb polítics com Joan Tardà que ens vol vendre que el castellà també es llengua catalana per no perdre vergonyosament cap vot. De fet cal recordar que els partits en aquesta qüestió es plantejaven la oficialitat de les dues amb una Catalunya independent, fins aquí la broma macabra d’aquests representants de si mateixos.
Cal negociar ara com donar sortida al dret d’autodeterminació i la gent aquí es la clau i el seu vot sagrat. D’una manera o altra això ha de ser signat i respectat o no hi pot haver cap acord mai. No ens podem deixar enganyar. Hi ha un problema nacional i la resolució en una democràcia es el vot, bé respectant el resultat de l’1 d’octubre o bé amb un referèndum acordat i validat per tothom. No hi ha més. La resta es seguir amb l’autonomisme per part de tots i fer el joc als partits espanyols amb tota normalitat, alhora que enviant un missatge al món equivocat sobre els nostres objectius.
Ara toca menys retòrica ploranera per parlar català en una cambra de representants de l’Estat i anar per feina sense embuts.