ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ACUSACIÓ DE VERGONYA

La sentència de l’activista Marcel Vivet de 5 anys de presó per atemptat a l’autoritat i desordres públics avui ha provocat el comunicat de la Junta de Portaveus signada per Junts, Esquerra, Cup i Comuns de considerar desproporcionada la mateixa quan la mateixa Generalitat que era part acusadora en demanava a la vora dels mateixos 5 anys.

Demanen que la Generalitat es retiri com acusació particular de totes les causes en un nou exercici de cinisme de grans proporcions. Tanmateix l’Audiència de Barcelona ha condemnat a l’activista per lesionar un canell a una antiavalot de Mossos d’Esquadra en un boicot contra el sindicat policial Jusapol. Tambe obligat a pagar una indemnització a l’agent per l’agressió diuen amb un pal d’una bandera encara que no hi ha cap prova amb imatges que ho corrobori. De fet l’àntic Conseller d’Interior Miquel Samper ens va anunciar que ultimaven un acord per deixar de presentar la institució com acusació particular en aquests casos, però finalment no s’ha concretat res. La decisió de forçar per ajornar el judici des del Desembre passat a les dates actuals no ha estar res més que una maniobra política dels partits actuals a Govern per no suposar conseqüències en els seus resultats electorals.

Un altre bon exemple per una banda de la repressió que continua ferotge i sense treva. Aquest és el tarannà del diàleg que ens ven el Govern Espanyol i el relat que ara farà amb la seva bondat pels indults. De totes maneres el que no es pot tolerar aquesta col·laboració amb la repressió d’aquell que precisament fa el discurs victimista de demanar aturar la mateixa, proposant l’ammistia com a solució definitiva per aquest tema i alhora ser part acusadora a molts d’aquests judicis venjatius de la Justícia espanyola, en aquest cas demanant penes que gairebé son les mateixes que finalment patirà el Marcel.

Aquest doble joc, fa molt que dura, i ens dona una idea clara del camí que prenen els nostres partits que ara governen la Generalitat. Un engany rere un altre i un full de ruta encaminat a fer oblidar l’1 O, i deixar enrere aquest camí iniciat pel poble, per tornar a la comoditat de l’autonomisme de sempre i la queixa com eina per amagar molts cops la ineficàcia i una situació que per dignitat ja veiem que no pensen defensar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.