ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

A CAN PSOE-C SEMBLA QUE NO HAN APRÉS RES

General

A l’escola de formació del grup socialista, s’han sentit les veus dels que sonen com a futurs líders d’aquest projecte netament i sense embuts espanyol, i tots han coincidit amb més ambigüitats o menys que de grup propi a Madrid ni parlar-ne, i alguns com Iceta, parlen d’enfortir la relació a partir de les moltes coses que els uneixen, i d’altres treuen la pols a aquesta gran demagògia que es l’Espanya federal que volen enfortir, i fins hi tot parlen del seu partit amb vocació d’influència. Crec que francament ja no saben que inventar per no mostrar la seva vertadera cara, i que no es altra que son un partit que per casualitat estant en territori català, però podrien estar a qualsevol altra, que les seves posicions serien les mateixes.

Els diferents candidats, com Pere Navarro, alcalde de Terrassa, prioritzen catalanitzar el PSOE a tenir grup propi a Madrid, Àngel Ros, alcalde de Lleida, diu que no vol cap declaració unilateral, ja que no vol obrir cap escletxa al partit i prefereix esperar 4 anys, i parla de les causes de la davallada per haver donat l’esquena a la societat, també han parlat de l’estructura federal perquè hi hagi respecte mutu entre Catalunya i Espanya. Per la seva part Iceta,  vol vocació d’influència sobre el PSOE, i ha descartat l’opció de grup propi dient que hem d’anar junts, i trobar els elements d’unió, i amenaça que les receptes de la dreta no nomes no aturarien la crisi, sinó que retallarien l’estat del benestar sobretot per les classes treballadores. Per la seva part, el diputat Daniel Fernandez acusa a Mas de l’aposta pels populars a Catalunya, cosa que converteix Duran en captiu de Rajoy, i hipotecat per la dreta, parla també de desmantellaments dels serveis públics i pilars com educació i sanitat, en contraposició al seu candidat Rubalcaba.

Realment esperpèntic on pot arribar el desvergonyiment d’aquesta gent, parlen de la causa de la davallada per haver donat l’esquena a la societat catalana, i alhora rebutgen la veu pròpia a Madrid, i aposten per la submissió més absoluta en aquella cambra. Aquesta es la principal causa de la seva no defensa dels nostres interessos, cosa que es el mínim que se’ls pot exigir, no es tracta de catalanitzar un partit que es presenta a les eleccions catalanes, ja que això ja se li suposa, el greu es que els socialistes catalans fa molt de temps que han apostat per defensar uns interessos que no son els nostres, i no els hi ha tremolat el pols per votar contra la nostra llengua, contra el retorn dels diners que ens deu l’Estat, i contra tot allò que ha defensat el PSOE sense importar si això afavoria els nostres interessos o no.  Arribats a aquest punt, evidentment la seva credibilitat catalana es zero, i els 25 diputats que tenen a Madrid, uns traïdors sense escrúpols que els importa ben poc els nostres problemes. Parlen de respecte mutu amb Espanya, quan ells son els primers que no el tenen per Catalunya. N’hi ha que encara busquen enfortir elements d’unió, caldria explicar quins son, ja que em sembla que son dos projectes diferents, i un nomes fa servir l’altre a cop d’imposició sense cap tipus de respecte, suposo que es refereix a l’espoli econòmic a que estem sotmesos, o a la lluita perquè el català no sigui oficial a Europa, o gairebé enlloc per exemple, cal tenir barra, si no fos perquè aquestes paraules les ha pronunciat aquest nacionalista espanyol, que fa molt de temps que ha renegat de defensar els nostres interessos.

En Daniel Fernandez, ja arriba al deliri amb la vella cantarella de la catàstrofe de la dreta al govern, com si la gent fos estúpida, i no veies que les diferencies son mínimes, i que el govern socialista a Madrid no s’ha caracteritzat per defensar la classe treballadora, i alhora ha desmantellat l’estat del benestar amagant una crisi durant una bona temporada per interessos de partit, això si que es una rèmora, o sigui que no vingui ara amb el discurs de la por, ja que per fer por ja estant ells, i les seves receptes socials que sempre acaben afavorint els mateixos, i el seu greuge econòmic que sempre acaba perjudicant Catalunya.

En definitiva, son la mosta de la demagògia barata, que  pretén confondre la gent, i cada cop ho aconsegueix menys.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.