Escola i religió

M’han convidat a parlar en un debat entre mestres sobre escola i religió. Així que he començat a preparar què diré. La primera idea que em va pegar més voltes és que, quan més brillant ha sigut l’escola dels últims cent anys, és quan van traure’n la religió. Només per això, ja pagaria la pena d’esforçar-nos. Però ves que, per normatives i lleis, mai com en aquella època, l’escola ha tingut tanta volada. I ara només que ens queda de renombrar Finlàndia cada dos per tres, o creure’ns que n’hi haurà qui vindrà a traure’ns del pou, formant-nos en innovació i/o tecnologia.

La segona idea és en el llibre El somni de Lucreci de Martí Domínguez n’hi ha per debatre a fons el perquè de la religió, qualsevol religió, fora de l’escola. Com més lluny millor. En el capítol XV “I think” i en l’última pàgina, n’hi ha de sobres per decidir-nos, però n’hi ha més. En I think, Darwin i els seus treballs són protagonistes. Si ciència i religió són irreconciliables, decidim-nos què volem fer a l’escola. Però partim que l’escola no és una església, malgrat que n’hi ha que treballen perquè s’assemblen encara avui en el segle XXI. Cap al final del llibre, Martí Domínguez il·lustra que el somni encara és per fer, i que la raó, i la ciència, si bé han sigut claus per avançar, no han aconseguit de desvincular el món dels déus, més enllà de la idea romàntica i literària d’uns quants d’aquests déus. Només han passat dos mil anys Lucreci, paciència, que l’home és lent de reflexos.

Una tercera idea, fóra explicitar que la major part de les desgràcies del món, han sigut generades amb la bandera de la religió. El fanatisme, la ceguesa, o la idea de controlar la voluntat dels homes a través de sortilegis, oracions o imatgeries, per bé que convertides en rituals gairebé inseparables de la vida, no ens satisfà de cap manera: ni ens treu la primera de les propostes: per damunt de creences o místiques, les idees republicanes de llibertat, igualtat i justícia (absteniu-vos de pensar en el TC o en similars herències franquistes) són contràries a la fe. Com la ciència.

Per llegir-ne més, us recomane un treball molt didàctic del professor Jaume Funes

 

Un pensament a “Escola i religió

  1. Estant d’acord en que l’escola pública no ha de ser cap església o lloc de culte, pensó que no s’hauria d’ensenyar menys doctrina(es) religiosa(es) que la doctrina “laica” que s’ensenya sota altres assignatures i matèries (filosofia, sociologia, economia, política, ètica, etc., etc.). Perquè ningú, honestament, pot negar que existeixen diferents tipus d’adoctrinament als centres d’ensenyament (les diferents cosmovisions ja són portadores d’uns certs valors, per exemple). És més, crec que no és possible deixar de transmetre uns valors vitals als infants (el nostre comportament ja dóna unes pautes).
    Amb tot el respecte vers a vostè i la seva llibertat d’opinió, deixim dir-li que al seu article hi trobo alguns prejudicis i judicis de valor totalment subjectius. Intentaré explicar-me:

    A la segona idea, dóna per fet que “ciència i religió son irreconciliables”. Els fets neguen aquest axioma (son nombrosos els científics creients, o que pertanyen a una religió en concret). I no és cert que quan un és científic cal que oblidi la seva creença, fe o religió a banda. Molts estudis científics es fonamenten sota premises religioses (per exemple, en qüestions nutricionals i d’alimentació, o la “descoberta” del factor de coagulació sanguínea en relació amb les normes jueves de la circumscisió).
    Sense conèixer els arguments del sr. Martí Dominguez per afirmar que “com més lluny la religió de l’escola és millor”; podria agafar l’exemple d’en Lev Tolstoi (un “educador” pràctic) per afirmar el contrari.
    La raó i la ciència han estat claus per avançar. Com també la religió (no oblidem que els primers abolicionistes de l’esclavatge van ésser gent que van utilitzar arguments religiosos; el mateix va passar amb els moviments d’insubmissió front a l’Estat i a l’exercit).
    No entenc que representen els dos mil anys.

    A la tercera idea hi veig una excessiva generalització del fet religiós. En nom de Déu s’han fet autèntiques animalades i sagnies. I moltes vegades, els botxins -en nom de Déu- assassinaven a altres creients (aquí és bo recordar que la institució que ha assassinat a més cristians ha estat l’Església catòlica romana). I això, avui en dia, continua així. Però no oblidem que en nom de la justícia social s’han fet, també, autèntiques barbaritats. I que entre aquests botxins hi podem trobar alguns que són contraris a qualsevol idea o creença religiosa. Podríem dir, sense faltar a la veritat, que la major part de les desgràcies del món han estat generades per les persones…independentment de la seva ideologia (el mal és universal, tot i que no tothom sigui esclau del mal).
    I tothom (començant pels ateus i seguint pels agnòstics i acabant pels creients) hauria de tenir clar que qui llença les bombes o pren el gallet del fusell no és pas Déu.
    “El fanatisme, la ceguesa, o la idea de controlar la voluntat dels homes a través de sortilegis, oracions, o imatgeries” no és pot generalitzar a totes les persones creients; ni es pot excloure “fanatisme, ceguesa o la idea de controlar la voluntat dels homes a través d’idees, consignes o imatges mentals” en totes aquelles persones que es fan dir que són racionalistes. De gent dogmàtica i sectària n’hi ha a tot arreu. La meva experiència en aquest assumpte és ben clara: he conegut més gent dogmàtica i sectària fora de l’església que no pas dins (i a dins n’hi han algunes, no ho negaré). D’altra banda, a l’església [cristiana bíblica] on em congrego, els dissabtes, no fem sortilegis ni tenim imatges. D’oracions en fem, però no és per controlar la voluntat de ningú. I la “institució” eclesial no vol cap tracte de privilegi o de favor amb l’Estat (som partidaris d’una radical separació “església”/Estat) [Altres denominacions religioses no són d’aquest parer, però].
    En què es fonamenta per dir que “les idees republicanes de llibertat, igualtat i justícia […] són contràries a la fe”? Això és ignorar la història. Repassi la dels EUA, o la dels moviments republicans a l’Estat espanyol.

    Atentament

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *