ALBERT CORTES MONSERRAT

Les promeses i projectes dels partits del Parlament fan moltes vegades gracia per no plorar, com el Concert econòmic d’en Mas, i la seva ambigüitat amb el dret a decidir, o el referèndum d’independència anunciat per Esquerra per arribar a qualsevol pacte, i alhora la seva negativa a la gran coalició per la independència. Son dos enganys impossibles que mereixen el càstig dels seus electors, no es pot fer d’una presa de pel la gran proposta electoral.

Des d’Esquerra no es pensa contemplar un procés consultiu a les bases per la gran Coalició amb Reagrupament i Solidaritat  Catalana, per molt que alguns militants ho demanin, i descarten que sigui el Parlament qui proclami unilateralment la nostra llibertat, ja que deixa a la gent que no han pogut intervenir amb la decisió. Per la seva banda a CIU i donat l’ambigüitat independentista del Sr. Mas, surten veus critiques com l’exconsellera Carme Laura Gil, que demana una definició clara  de l’independentisme, ja que els votants tenen dret a saber-ho, i no val nomes parlar de governar be quan aquest programa el te qualsevol partit que vulgui governar una  Comunitat autònoma. Afirmant de que UDC ho te més clar, ja que no ho es i vol amagar el debat.

Realment aquest assemblearisme d’Esquerra que tant en presumeixen, es tant sols una cortina de fum, ja que un tema transcendental com una coalició per la independència es rebutjada, igual que van fer amb el debat del nou finançament. Cal dir que la direcció republicana utilitza aquest mètode com excusa, però actuen com qualsevol partit on la militància poca cosa te a dir, i posen com excusa per negar la coalició, la seva via referèndum, quan saben perfectament que dins la legalitat espanyola es impossible i totalment inviable, i recordar que la declaració unilateral en el parlament sobirà ja ha fet intervenir tothom que ha volgut en una campanya electoral. Per CIU es molt trist que vagi perdent independentistes, i que l’únic que se’ls hi passa pel cap per frenar la fugida es parlar del dret a decidir amb abstracte,  i amb un concert econòmic sap que impossible dins l’estat, ja que el finançament del nou estatut tant sols segueix l’espoli continuat, i recordo que va ser el Sr. Mas qui el va pactar amb Zapatero.

En definitiva son dos projectes, un posant amb venda una mentida irrealitzable, i l’altra venent un projecte quan un d’inferior ha esta rebutjat i limitat, per sentit comú i responsabilitat no es pot demanar un de superior, i menys que des de dins el mateix partit encara es preguntin cada dia si es independentista o no, en una clara demostració de tenir les coses poc clares,  i amb una vocació de simple gestió autonomista per les dues parts, i una falta alarmant d’alternatives per Catalunya.