BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

COLL DE TIRAPITS I TORRENT DE COMA DE VACA. DIUMENGE 4 DE GENER DE 2009

Per Joan LLadó

Estan essent unes llargues i molt agraïdes vacances plenes d’activitat esportiva i,  cal dir-ho, de poca son. Hem d’aprofitar el moment d’abundància del preuat element blanc i fer cap al Pirineu més pròxim per gaudir-ne. En Xarli, el Maestro, el Mamalló, el Senyor, el Màster, la Flor i en Pistons, servidor vostre, anem cap el naixement del Ter, a Ulldeter. A mig camí, a Sant Joan, fem un cafè amb llet i un croissant. Encara no tenim prou clar quina ruta hem de fer: si cap a Núria o cap a la Vall de Mentet. Decidim cap a Núria i a veure què en traiem. Al pàrquing de baix ja hi fa vent, i gelat.

Enfilem per la pista del refugi i, fent-la petar, arribem al Coll de la Marrana. El vent és intens i el Màster que va al davant tiba per arrecerar-nos prop dels Aigols Podrits, naixement del Freser i continuar pel Torrent de les Barraques. Fem ràpidament el flanqueig dels Aigols i més ràpid encara el torrent. Passem prop de la Cabana de Tirapits que és totalment colgada de neu i amb quatre llaçades som al coll. Molt de vent. Arribem al coll de la Vaca. Ens ho mirem i veient el panorama  ventolat que ens espera a la carena i la bonica pala de la Coma de Vaca als nostres peus, opten per la segona. Pells fora i avall que fa baixada. Neu en  prou bones condicions que ens alegra el descens. La vall s’estreny i comencem a davallar pel mig del torrent. La neu continua sent bona. La temperatura ha pujat i la pau i la bellesa de l’entorn ens gratifica. A voltes ens apareix l’aigua del torrent i l’hem de bandejar fent tentinelles en algun petit engorjat. Bonic, molt bonic.
Arribem al Refugi Manelic. El vell, que suposem que és lliure, és tancat. Fem l’entrepà a la paret de migdia del refugi, on ens toca el sol.
Posem les pells i continuem amunt per la Coma del Freser. L’altra opció fóra d’enfilar al Coll dels Tres Pics i anar carenejant fins el Pastuira i els cims de la Coma de l’Orri, però el temps, el vent, ens fa canviar de parer.
Arribem al pluviòmetre on ens agrupem i enfilem al Coll de la Marrana. El Mamalló i el Màster continuen cap el Bastiments. Nosaltres traiem pells i encarem el descens cap el pàrquing. El vent al coll és fort sense ser violent. Pugen xemeneies de neu propulsades pel vent de la vall que van formant les cornises. Curiosa imatge.
Saboregem la davallada entremig dels esquiadors que paguen.
Encara que curta, la volta ha estat molt interessant i curiosa, sobretot, per la Vall  de la Coma de Vaca.
Mentre ens canviem sentim la fredor a l’ombra. El Màster i el Mamalló arriben al cap de mitja hora. Copiós dinar a Sant Pau de Segúries i carretera i manta.

Fins aviat,
Joan LLadó.

Cartografia: Vall de Núria Ulldeter de l’Editorial Alpina-Geo Estel
Desnivell: 1840 m. uns i 1540 m. els altres.
Les fotos d’en Pistons: clica aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.