ALBERT CORTES MONSERRAT

El Conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas Collell, ens revela  a bombo i plateret, com un descobriment nou de trinca, que el dèficit fiscal de Catalunya entre el 2005 i el 2009 no ha variat, encara que el nou model de finançament sigui una realitat, de fet ens ha presentat entre un 8 i un 8,5 % de mitjana el dèficit estructural del PIB català, cosa que ha qualificat de situació gens raonable, que jo traduiria per espoli o robatori espanyol sense precedents. Tot això esmentat sense rubor, i com una situació perfectament normal, i que intenten arreglar a base de retallades.

Aquestes dades sobre l’estudi realitzat en les balances fiscals xifra en 17 mil milions, o sigui un 8,4 del PIB el dèficit del 2009, es una dècima més que el calculat el 2005, malgrat el nou model del conseller Castells, aquesta dada correspon al mètode de flux monetari, o sigui el que imputa la despesa de l’Estat al territori on realment s’executa, cos més real que l’altre mètode existent, què no te en compte aquesta variable, per exemple l’Estat imputa proporcionalment a Catalunya els interessos del deute públic estatal, uns 1700 milions com si fos una execució al territori català. Aquest estudi revela que entre el 1986 i el 2005 els recursos aportats pels catalans son gairebé un 20 % del total, i en canvi les despeses en prou feines arribaven al 14 %, o sigui que no hi ha cap canvi significatiu. De fet el govern espanyol es va comprometre a publicar les balances fiscals de la vergonya, i la realitat es un incompliment més des del 2008. Pel que fa al CCN eleva aquesta xifra d’espoli a 22 mil milions. Misteriosament a Andalusia el pressupost no tant sols no disminueix, sinó que augmenta un 1,2% més, i rep un 2,3 més del model de finançament, no afecten les retallades en aquest territori, i el pressupost es expansiu sorprenentment, sense contenció com la Generalitat o bona part de les institucions europees, segons la consellera hisenda andalusa, els seus tributs baixen, però son compensats pel nou model financer. Nomes en fons provinents d’Europa l’increment es un 3,1% més. Una autentica burla sobretot per Catalunya.

 

Realment, es molt lamentable que el conseller d’Economia d’un territori presenti aquesta realitat macabra que ens ofega, aprofitant les excuses per no haver presentat encara el pressupost anual, i ho faci amb normalitat, com si el robatori o l’espoli fos una cosa validada i sense remei. El grau de cinisme son les paraules per definir-ho com “situació gens raonable”. Suposo que si un dia agafa el metro per Barcelona, i un lladre li roba la cartera, ho definirà exactament així, sinó alguna cosa falla. Es inadmissible saber la malaltia i la recepta adequada en forma d’estat propi, i no aplicar-la, al contrari, aplicar uns calmants en forma de retallada pel dolor, que allarguin aquesta agonia fins a límits insospitats. Es ja una evidència que el nou estatut i el nou model de finançament, que recordo els que en van dir meravelles ara rebutgen, es una farsa que no ha canviat el paper i la situació de Catalunya dins d’aquest parany anomenat Estat Espanyol, entre un 8 i un 10% del PIB regalat, es una carrega que cap territori pot resistir, nomes cal pensar que els Lands alemanys per exemple, tenen una limitació del 4% que nosaltres multipliquem per 2,5. Aquests 17 mil milions o 22 mil milions, tant fa. Son aquells diners que marxen i no retornen, prop de 3000 euros per català l’any a fons perdut amb el vernís de solidaritat, que curiosament, i amb una burla fora de mida, ajuden que un territori com Andalusia, no tant sols no retalli la seva despesa, i el seu estat del benestar com totes les administracions serioses, sinó que augmenta el seu pressupost, tot hi baixar els seus tributs directes, es tot un símptoma de la bicoca que li resulta a l’Estat un territori com Catalunya, com deia aquell amb un paper molt clar “pagar i callar”, que tot aquest mal endèmic català ho presenti el conseller, que evidentment no te cap intenció d’aturar-ho, sinó conviure amb això pels segles dels segles, ja que sap que el famós pacte fiscal es simplement fum, ja que aquest abús ningú se’l perdria, es la “ganga” dels segle, no fa falta que ens ho recordin des d’aquí, si de cas el dia que decideixin aturar la sagnia ens avisen, però no ens facin perdre el temps.