ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL PERIODICO CONFIRMA LA TENDÈNCIA CAP A L?ESTAT PROPI

General

Aquest pamflet socialista i gens sospitós com diria el Predident Montilla de fer-se per independentistes, com va afirmar de les consultes, ens ofereix les dades de la seva ultima enquesta, i on la dada que més crida l’atenció es el 39% favorable a la independència, i el 40,6% contrari, amb un 20,4% d’altres opcions per la pregunta de que votaria per un referèndum sobre la independència, si be els percentatges son menors que la UOC, estaria a les portes de ser la opció majoritària.

Observem dades interessants com que les poblacions de menys de 10000 habitants opten per la opció independentista amb una 48,4%, mentre a ciutats com Barcelona s’imposaria el no. Es poden llegir frases com “el divorci comença a ser, per una de les parts, la solució inevitable”, donant alerta de la fractura de Catalunya amb Espanya, i ho lliga amb altres dades com la consideració de nació que a Catalunya es favorable per 52,8 a 42,6, i a Espanya negativa amb 15,9 a 80,1, on també consideren el castellà discriminat amb un 50,6, què contrasta amb Catalunya, on no el consideren discriminat 81,4. Pel que fa a la solidaritat catalana, vista des d’aquí es afirmativa en un 83,6, mentrestant a Espanya es considera que no 51,7, i associen cada cop més Catalunya amb nacionalisme, radicalisme i independència per davant d’altres adjectius.  

 

Les diferencies amb l’enquesta del CEO, i on la opció independentista escala posicions de manera important, es deu a la diversitat d’opcions de l’enquesta anteriorment esmentada davant la de GESOP del Periodico, on tant sols es positiu o negatiu. Per partits ERC 97,5, CIU 56,9, ICV 36,4 i PSOE-C 30,1 son per ordre  de partidaris de l’estat propi, i PP 90,6 i UPD 91,6, son els més contraris, afirmant què la única nació es l’espanyola.

 

Davant la negació de la realitat del President i el seu partit, amb la seva aposta per un text mort i condemnat anomenat Estatut, i el convenciment de Mas per dir-nos que un referèndum seria una derrota com excusa per no convocar-lo, i sempre amb l’exemple del Quebec, i les seves dues derrotes, oblidant  les victòries d’altres exemples, i la passivitat d’ERC, apareix en aquest mitja oficial, i davant la resposta simple de si o no, que el vot favorable a l’estat propi s’apropa molt al triomf, i gairebé ja un empat tècnic, ja que també cal recordar que no fa falta que els 7 milions de catalans votin si, simplement la majoria dels que vagin a votar, què com en tota democràcia normal es suficient.

 

D’altra banda les diferents percepcions de les Espanyes i Catalunya fa veure dos mons diferents, i ho veiem amb la croada constant amb la llengua castellana, i el terme nació àmpliament rebutjat fora del nostre territori, i ho associant amb radicalitat, i no amb terrorisme com en el País Basc, ja què aquí no tenen aquesta excusa  a punt per posar-ho tot en el mateix sac. Pel que fa a la solidaritat es veu que no en som prou amb un espoli de 22 mil milions, ens volen deixar directament despullats.

 

En definitiva, més dades per l’optimisme, i per desmentir aquells que veuen l’opció llunyana, i rebutgen declaracions unilaterals, com si es tractes d’una bogeria, quan en realitat si ho volem es un futur molt proper, i a l’altra costat també ho saben, i actuen amb conseqüència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.