EL MENYSPREU A LA LLENGUA
La nostra llengua es un tema cabdal i alhora sensible, de fet crec que els nostres representants i partits tenen l’obligació de vetllar per la seva salut i defensa davant un Estat que com tots sabem la voldria enterrada i oblidada per sempre tal com demostren els fets dels darrers 300 anys sense distinció de qui governa a Madrid.
En teoria la població ha de fer la seva feina diaria, però ha de confiar que els nostres representants faran la feina que els pertoca, i llastimosament veiem com nomes es queda en paraules i fum, quan en realitat ni això son capaços de defensar.
Ho dic arrel recentment de l’us per l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau en el seu Instagram amb el castellà com a referent i l’excusa d’arribar al màxim de gent i que si li pregunten en català es passa a aquesta llengua de forma natural “nem fent” va dir. Apart s’ha queixat de la polèmica servida i el rotllo fiscalitzador de la llengua. El mateix podriem dir quan al Congreso a Madrid recentment el representant de la CUP va ser renyat per utilitzar el català i vam veure com el següent dia tots els nostres partits utilitzaven el castellà amb tota normalitat i com si res hagués passat.
El tema Colau defineix molt bé la mentalitat del personatge on una llengua es superior a l’altra en el seu imaginari i per tant la seva normalitat es aquesta, evidentment si ho fes amb el català ja no entraria dins els seus paràmetres de total normalitat, i suposo que es conscient que amb la seva actitud està col·laborant activament amb l’imaginari venut des de l’Estat com el català com a llengua de segona posada simplement en les llars i gairebé com una anomalia que s’ha de combatre. Els nostres representants tenen una gran responsabilitat en el tema i donar-hi total normalitat al seu us es la principal, es demencial dir que ho vol per arribar a més gent, suposo que si ho fes amb anglès ja no ho trobaria igual, de fet es delata amb el nem fent quan contesta en català a preguntes en aquesta llengua com gairebé un favor i un esforç a valorar denigrant.
Pel que fa al cas a Madrid, es una prova més de la inutilitat dels seus càrrecs i una representació inútil que nomes aporta casos de submissió absoluta com aquesta en tots els partits presents que evidentment han acceptat ja el sistema per ser-hi presents i aquest no inclou el respecte a la llengua catalana.
En definitiva, un menyspreu a la llengua que ni els nostres son capaços de defensar i prendre seriosament validant la submissió lingüística i el complex d’inferioritat que explica moltes coses.