LA RENOVACIÓ D?ERC

Pel moviment sobiranista, tant civil, com polític, son importants els fets què estan succeint al primer partit independentista del país i el futur que ens espera.

Les guerres internes pel poder en aquest partit, tard o d’hora tenien que esclatar per diferents motius, i aquests quatre son un bon exemple:

 

Les raons de la bipolarització sempre han existit a les eleccions a l’estat espanyol, i tenint en compte que tots els partits han perdut votants i l’únic que n’ha guanyat es el PSC, concretament uns 86000, no explica la pèrdua de 300000 vots respecte a les anteriors, sinó es per un vot de càstig en forma d’abstenció, blanc o nul dels mateixos militants o simpatitzants.

 

L’estil fresc i desinhibit fins la tramitació de l’estatut amb un discurs clar, creant complicitats cap a la independència, el va substituir el tacticisme i la mediocritat en la negociació abans esmentada i una importància total de les quotes de poder en el govern per damunt del projecte polític.

 

La  tàctica de créixer arraconant al PSC, amb un discurs més social s’ha vist totalment nefasta, ja què mentres a la societat civil les plataformes sobiranistes, les iniciatives de tot tipus, les dues manifestacions massives a favor del dret a decidir i les enquestes oficials, que sumant la gent que vol un estat propi amb la gent que vol un estat dintre un utòpic estat federal espanyol sumen prop d’un 56 % de la població, el partit ha disminuït en el seu suport.

 

El segon tripartit, ha estat la tomba i el silenci del debat identitari a la Generalitat, en benefici del temes que marca l’agenda del PSC. Per un partit que vol canviar el sistema establert de relació amb l’estat i avançar en el dret a decidir, no pot entrar en qualsevol govern que no sigui majoria, i pugui posar el debat de la sobirania en el centre polític.

 

 

Ara la militància ha decidit que es rectifiqui el camí, per això la baralla externa Carod-Puigcercos no afavoreix en res la imatge de seriositat què hauria de donar el partit, i crec que cal un aire nou que poden portar els moviments crítics dintre el partit i que poden englobar una bona part de l’electorat perdut. Els personalismes mai son bons per cap projecte, i mes per un tant ambiciós com la creació d’un estat propi, a partir d’un referèndum, i un full de ruta clar i seriós per arribar-hi fugint de qualsevol protagonisme, i quota de poder si no assumeix aquesta línia.

 

El projecte es mes viu que mai, Espanya mai canviarà, ni amb un color ni amb un altre i ha arribat el moment d’aglutinar sense complexos una majoria que espera un motor per avançar en aquesta direcció.

 

2 pensaments sobre “LA RENOVACIÓ D?ERC

  1. Cal recobrar la credibilitat , amb només canviant el discurs sense canviar les persones que fins ara han dut a terme aquesta estratègia , que avui en dia després de la perduda constant de vots (més del 60%) encara ho volen reconèixer que s’han equivocat, no serà suficient.

    ERC li cal una renovació total de persones perquè les actuals estan cremades tant personalment com per la ciutadania. Però també caldrà de nou aprofundir amb la democratització del partit perquè no tornem ha viure la mateixa situació: Que una colla reduïda de militants han decidit tirar per al dret cap una estratègia sense consultar a tota la militància directament. De que serveix tenir un partit assembleari si l’executiva no demana consulta o encara pitjor ni fa cás de les resolucions de la militància quan és consultada.

    Aquest estiu, el congrés d’ERC no és pot tancar en falç sinò el 2010 tornarem a patir una altre derrota a les urnes.

    Cal guanyar la credibilitat i il·lusionar de nou als catalans.

  2. El no. vots que ha perdut ERC, es quasi identic a la disminució de participació.
    ¿Que heu fet desgraciats?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*