LA MINORIA MAJORITÀRIA

Des de l’Estat ja no saben quins termes inventar per obviar la realitat. Ara escoltem a Pedro Sanchez parlar de la minoria majoritaria per referir-se a l’independentisme i del que ens uneix, que es veu es el reforçament de l’autogovern.

Realment mesquina la seva argumentació, ens diu que som una minoria al carrer però una majoria al Parlament gràcies a la llei electoral catalana. Pel contrari l’unionisme es veu es majoritari i per tant no es pot parlar d’independència.

Es curios obviar la passada manifestació de més d’un milió de persones repetida per setena vegada, els milers de mobilitzacions i la comparació amb les convocades pel tripartit del 155, o per associacions xenofobas com ahir reclamant escolarització nomes en castellà a les escoles. Crec que no resisteixen les comparacions.

Alhora les victòries electorals amb majories parlamentàries amb una llei electoral espanyola igual per tothom, inclus en les passades eleccions del 155 preparades com una tupinada espanyolista que tampoc els va funcionar.

Tampoc es veu que obvia el resultat dun referèndum sota la pluja de la violència oficial de l’Estat amb una victòria aclaparadora i de fet amaga que la lògica elemental davant els seus dubtes i la magnitud del que parlem es un referèndum pactat que precisament ens nega, ja que no vol saber la realitat.

Donant la volta a la mesquinesa, es creu amb la potestat de saber que ens preocupa i de que podem votar parlant dun Estatut que ja va ser retallat al seu dia i deixat en la seva expressió màxim i que per cert ningú ha reclamat, i que alhora es el punt definitiu de ruptura al deixar i negar el dret dels ciutadans en les seves decisions a les urnes i pels seus representants legitims.

Una paranoia de cinisme que nomes pot acabar d’una manera a pesar de l’actitud submissa dels nostres partits, i es amb la revolta pacífica de la gent per defensar els seus drets i les seves decisions majoritàries, que res te a veure amb els desitjos perversos de l’unionisme espanyol i la seva repressió sense límits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*