TORNEM AL NODO EN BLANC I NEGRE

l’Estat espanyol no te remei, camina enrere com els crancs, intentant destruir els pocs espais de llibertat i les petites porcions de democràcia que havia forjat amb prop de 40 anys des de la farsa de la Transició. Ahir el sagrat Tribunal Constitucional o annex de l’executiu sense cap legitimitat anul·la la part important de la Llei de Consultes del 2014 i el decret del 9N amb l’excusa de la competència exclusiva de l’Estat. Del segon diu que sota el concepte de consultes populars no refrèndaries s’amaga un referèndum i nega que la sobirania de la pregunta sigui nomes el poble català. Al mateix temps el ministre Wert ens presenta el nou currículum de l’assignatura de Religió Catòlica, on incorpora pregàries a Primària i suprimeix qualsevol referència a altres confessions. Es oferta obligatòria i de lliure elecció pels alumnes. Ensenya perles com “reconèixer la incapacitat de la persona per a arribar per si mateixa a la felicitat” o presentar la creació com un regal de Déu i tot un seguit de reflexions adroctinadores.

Realment, quan diem que Catalunya es una colonia, ara veiem que senzillament no som res. Els nostres actes no tenen cap valor, i no tenim cap dret de decidir res en nom de la llei i la democràcia. No podem consultar, ni demanar opinió a la nostra societat ja que el TC ens anul·la o ens obliga a fer una mena de reset de per exemple els 2 milions llargs de persones que el novembre van dipositar la seva papereta amb una urna responent a la crida feta i en condicions força difícils. En definitiva no tenim drets, aquests son per gentilesa de l’Estat que evidentment els te en exclusiva.

Tanmateix, desprès d’aquest nou atemptat democràtic no hi ha excusa per no dir clarament que el 27S es el nostre referèndum i com a tal es te que interpretar. Exigir els nostres partits que deixin les seves ideològies al calaix i es posin al costat de la democràcia, la dignitat i la llibertat perquè un poble pugui decidir el que exigeix decidir, el seu futur. Sambla mentida que el 2015 i en l’anomenta primer món estiguem reclamant això perquè un Estat viu ancorat en el passat macabre d’una Dictadura que no vol desapareixer.

De fet en l’àmbit de l’Educació ho veiem ben clar, dient per endavant que total respecte a qualsevol fe religiosa, no es pot adoctrinar d’aquesta manera, nomes falta ressucitar la santa inquisició en un estat laic teòricament. Per altra banda dir que la felicitat de l’home nomes depén de Déu, es francament ofensiu sobretot pels que som ateus i per la diginitat de qualsevol persona. No fer menció de cap altre confessió es fer trampes i voler un monopoli que no te sentit en un estat laic, i resar a les escoles ja es intolerable. Cada religió te els seus llocs de culte on es fan les seves pràctiques, però l’escola es de les persones, d’una societat plural i on s’educa i forma, no s’adoctrina des d’una organització que es creu la sea veritat absoluta i segueix dominant, tal com passava en temps passats que abans recordava.

En definitiva, tenim l’opció de passar del blanc i negre al color, i veritablement la diferència ès molt gran.

2 pensaments sobre “TORNEM AL NODO EN BLANC I NEGRE

  1. El plamfet de la CEE publicat al BOE d’aquest Estat [mal]dit “aconfesional”: http://www.boe.es/boe/dias/2015/02/24/pdfs/BOE-A-2015-1849.pdf

    L’Estat ara es tindra de retratar, ja que té signats convenis amb els cristians bíblics (protestants, evangèlics i alguna altra Església minoritària, englobats dins la FEREDE), amb les federacions de fe islàmica i les de fe jueva. Aquests convenis es van signar per tenir dret a donar classes de les seves respectives religions a les escoles i instituts de l’Estat espanyol. Si ara resulta que la única classe de religió serà la catòlica apostòlica i romana, crec que l’Estat es podrà trobar amb problemes a la Unió Europea.
    Pel que fa a l’adoctrinament, és el més lògic que passi en una classe d’una religió específica. Aquest fet no passaria si enlloc de voler “educar” a les escoles i als instituts “s’ensenyes” d’una manera “neutra”… Això és molt difícil, ja que tan uns com els altres (creients i no creients) majoritariament volen “adoctrinar”, “educar”.

    Personalment, prefereixo que els catòlics s’abstinguin de parlar del cristianisme bíblic o de qualsevol altre fe. Quan ho fan, generalment és per a intentar denigrar-nos i anatemitzar-nos, quan no ens volen engatusar amb dolços cants de sirena ecuménica…

    Atentament

    1. Hola, efectivament poden tenir problemes amb els convenis signats, però tractant-se d’Espanya qualsevo conveni es paper mullat, malauradament en som uns experts en aquest tema.
      Salutacions
      Albert

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*