LA FACCIÓ SOBIRANISTA POPULAR

Els problemes de salut son imprevisibles, i en aquest cas no m’han permés seguir l’anàlisi pràcticament diari del procés sobiranista.  Moltes coses han passat les dues darreres setmanes, i dins aquest caldo de cultiu em crida l’atenció l’errada a la votació a favor de la consulta i d’acabar amb el dèficit crònic català de la meitat del partit Popular a la cambra catalana, cosa que per altra banda dona entendre el grau de seguiment i atenció d’aquests diputats i la seva total manca de fidelitat per ser representants del poble. Quan parlem de quin país voldrem, se’ns dubte la nostra classe política mereix canvis profunds i un nivell molt més alt per representar tot un Estat.

Efectivament, 9 parlamentaris populars votant a favor de la consulta i de reconèixer el dèficit fiscal crònic que pateix Catalunya amb una determinació lliure i democràtica per definir el seu nou marc polític. Aquesta errada de l’Enric Millo aixecant el dit uns segons amb equivocació ha fet que la suma final favorable de 91 diputats sigui més de dos terços de la cambra i indica com deia la desconnexió amb els afers de la mateixa dels diputats esmentats.

Es simptomàtic veure més enllà de l’anècdota el tractament que des de la part espanyola es fa del tema. Aquests dies on hem vist en el debat de l’Estat de la Nació a Madrid com el no a tot era la consigna i com les apel·lacions de diàleg eren rebutjades ja que s’ha posat la unitat com un valor per damunt de qualsevol cosa en el planeta i el nostre dret a decidir en un no res. De totes maneres encara es més greu tota la legió d’opinadors que en la forma o en el fons no volen de cap manera que decidim el nostre futur com plantegen aquest diàleg precisament per evitar el mal de tots els mals que es la independència, es un parany en el qual no es pot caure.

Per la nostra banda cal seguir fent camí, no parlar de plans B quan estem centrats en un Pla A com es la consulta que el poble espera el dia 9 de novembre. Veiem clar que dins la legalitat espanyola difícilment serà possible, per tant la llei de consultes catalana pren tot el seu valor, i tot hi ser impugnada quan vegi la llum ha de ser el nostre marc legal per donar paraula a les urnes sense complexos i com  a missatge al món. Una data pot ser clau en aquesta decisió que alguns anomenen xoc de trens i que simplement es optar per la democràcia, aquesta es l’11 de setembre proper, on sigui el format que sigui la població ha de demostrar massivament que vol ser consultada i donar aquest missatge al món i internament als nostres representants per no fer un sol pas enrere. No volem eleccions, ni plebiscitàries ni de cap tipus, volem un referèndum que hem de fer entre tots possible i naturalment vinculant, altra cosa seria un frau de grans proporcions, o una societat que no ha estat a l’alçada del moment que se li demana.

En definitiva la facció sobiranista popular hauria d’entendre que la seva errada per inhibició de la seva responsabilitat es una de les coses que un nou estat ha de canviar i això poc te a veure amb sentiments.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*