ALBERT CORTES MONSERRAT

Des del govern espanyol, es convida a abandonar les marques pròpies de totes les comunitats per potenciar la marca Espanya a l’exterior, en un pas més cap aquesta homogeneïtzació imparable de l’Estat. Aquest cap de setmana hem tingut un gran exemple del que pot fer una nació convertida amb regió dins de l’Estat espanyol, i hem vist com el projecte Spanair s’ha condemnat al fracàs, principalment per condemnar al seu aeroport a ser un aeroport de segona per sempre, sense veu ni vot. Es un nou greuge per afegir a una llarga llista que anem assumint sense pausa.

Efectivament, el ministre d’exteriors vol abandonar les marques regionals, i potenciar una marca única espanyola, ja que considera que moltes empetiteixen el global, i ho vol fer de la ma de les principals empreses del país, i en tots els àmbits, per això ha convidat les autonomies ha abandonar les seves marques, i sumar-ne a la causa comuna.  Se’ns dubte aquet projecte comú inclou enfonsar qualsevol iniciativa que no sigui del centre de l’Estat, i sobretot si be de  Catalunya, com a última víctima tenim a Spanair, curiosament desprès de l’anunci del govern espanyol de deixar el Prat com un aeroport de vols de baix cost, i poca cosa més, i tallant les ales a qualsevol intent de fer un pol de negoci de primera magnitud esdevenint un hub intercontinental, cosa nomes reservada a Barajas (Madrid), la reacció ha estat rapida, i Quatar Airways ha decidit no entra com a soci de la companyia, i aportar un gran capital, alhora que la Generalitat ha vist inviable la sortida, i ha decidit no seguir amb les subvencions, suspenent les operacions com a conseqüència, i abandonant el somni de convertir-se en l’aerolinia que fes possible un aeroport de primera divisió.

Realment es comprova dia a dia que sense un estat propi, i sobretot dins l’estat espanyol, es inviable qualsevol estructura de poder, sense cap poder de decisió a l’aeroport, amb una institució com la Generalitat dèbil i ofegada, i unes acusacions de rebre ajudes publiques, quan per exemple Iberia, n’ha rebut per un valor deu vegades major amb total normalitat, i a Catalunya companyies com Ryanair també n’han rebut sense més complicacions, però esclar, son objectius i projectes diferents. Uns son els que ens corresponen com una regió de tercera dins l’Estat, i l’altra era un anhel de país, i sortida econòmica que no ens poden permetre. La paranoia espanyola es reflecteix a la premsa on culpen el sobiranisme de fer fallida a la companyia per completar una operació perfecte, on l’únic perjudicat com sempre es Catalunya. Aquí mentrestant mirant cap un altre costat, i amagant el vertader culpable d’aquesta situació per la covardia política dels nostres partits. Es una estratègia harmonitzadora a tots nivells, i que resumeix molt be la marca espanyola a l’exterior que ara pretenen englobar a tota la resta, que han d’abandonar la seva identitat i interessos, en benefici d’una que ja sabem a qui afavorirà i que ensenyarà, aquesta es la gran pluralitat de l’Estat, que sense complexos, s’inventa que com més marques més es debiliten amb una teoria sense cap ni peus, i que es basa en la competència absurda que en un mateix estat sembla inviable, i no es permesa des de Madrid, on tenen la exclusiva absolutament de tot, reservant el paper de comparses a tota la resta de territoris que no poden aprofitar cap oportunitat que es vista com un atac a la idea única, que es confosa amb el projecte comú obligatori que ells mateixos marquen.

En definitiva, un greuge més a afegir, i una sortida menys per la nostra crisi, i pel desenvolupament de la nostra societat, sincerament no se que cal més per donar el pas cap a la plena sobirania, i abandonar aquesta humiliació constant.